Ves al contingut principal

Institut d’Humanitats

Walter Benjamin: temptatives sobre el present

Cursos i tallers

Filòsof, traductor, crític literari, col·leccionista, són algunes de les maneres de referir-se a Walter Benjamin; el romanticisme, el marxisme o la teologia, algunes de les seves diverses influències. Ja en aquesta pluralitat s’hi inscriu la dificultat de definir-lo, però s’hi expressa, sobretot, la singularitat de la seva obra, caracteritzada per l’exigència d’actualitat i una mirada visionària summament original sobre fenòmens centrals del món contemporani: el capitalisme com a religió, l’impacte de les formes d’expressió visual, la ciutat com a escenari, el feixisme o la cara obscura de la il·lustració. En aquest curs revisarem alguns dels aspectes clau del pensament i l’obra benjaminiana, en una lectura a contrapèl que ens desvetllarà també matisos i temes poc explorats, i que ens permetrà actualitzar el seu llegat per tal de confrontar-lo críticament a les problemàtiques del nostre propi temps.

21.01.2021
Introducció. Jordi Llovet

En aquesta primera sessió s’exposaran, a mode d’introducció, les principals influències que configuren l’obra de Walter Benjamin, la mirada polièdrica del qual intervé críticament en el present defugint les categories preestablertes.

28.01.2021
El sol de Brecht a la cara de Benjamin: art i avantguarda. Marcelo Expósito

La trobada amb Bertolt Brecht i Asja Lācis, així com el seu viatge a Moscou, van tenir en Benjamin un impacte encara no explorat amb la profunditat que es mereix, fins al punt que encara s’ha de construir el relat d’un «Benjamin productivista», besllumat pels desbordaments radicals de les avantguardes artístiques, cinematogràfiques i teatrals a les dècades de 1920-30. Proposem aquestes «temptatives sobre Benjamin» mitjançant una lectura diagramàtica de L’obra d’art en l’època de la seva reproductibilitat tècnica i de L’autor com a productor.

04.02.2021
Literatura i fantasmagoria. Sonia Arribas

El concepte de fantasmagoria en Benjamin prové del seu interès pels desenvolupaments tecnològics que van possibilitar aquesta il·lusió òptica, i va ser també fonamental en la seva articulació d’una sèrie de qüestions metodològiques en la seva confrontació amb el marxisme i la psicoanàlisi. En aquesta sessió exposarem en primer lloc la rellevància de la seva aproximació a l’obra literària –és a dir, per què Benjamin ens pot orientar en la lectura de textos literaris. En segon lloc presentarem alguns textos literaris estudiats per Benjamin i no tan coneguts, com els de Karl Philipp Moritz i Paul Scheerbart, entre d’altres.

11.02.2021
Un turista anomenat Walter Benjamin. Carmen Rodríguez

Pot semblar irreverent parlar de Walter Benjamin com un simple turista a la ciutat. Això, però, és el que busca aquesta intervenció: despullar el filòsof de la càrrega de les interpretacions posteriors i mirar simplement a través dels seus ulls. Què observa?, Qui hi troba?, Què veu?, Les impressions, els personatges i els records se succeeixen en la singular lectura de la ciutat que fa aquest personatge, on allò relegat, oblidat o invisibilitzat cobra especial rellevància.

25.02.2021
La historia que intervé. Paula Kuffer

La proposta de transformació política del present a què apunta Walter Benjamin s'exposa, encara que pugui semblar paradoxal, en el seu concepte d'història. L'enunciació que el filòsof en fa, precisament el 1940, en ple esclat del feixisme, és d'allò més expressiva i simptomàtica. Atent als rastres inacabats, Benjamin apunta a una dialèctica entre l’ara i el que ha sigut, en la qual la utopia es defineix com una funció de la memòria.

04.03.2021
Fragments: Benjamin des de la fotografia. Xavier Ribas

Les runes, la invisibilitat, els rastres i els processos històrics són imatges que travessen l'obra de Walter Benjamin i configuren de manera particular el seu pensament. En aquesta sessió el fotògraf Xavier Ribas reflexionarà en torn d'aquests conceptes, que han marcat profundament la seva pròpia obra artística.

11.03.2021
La llengua fora de si mateixa. Miguel Morey

Partint del text La tasca del traductor, en aquesta sessió proposem una interrogació sobre l’experiència de traduir, considerada a la llum de les elaboracions teòriques de Benjamin sobre la capacitat mimètica i la il·luminació profana.

18.03.2021
Els usos del messianisme. Mar Rosàs

A mesura que els jueus s'integraven en la vida burgesa moderna, la Càbala i la tradició messiànica jueva sortien de l’escena; resultaven antiquades. En un gest sorprenent, que ha estat titllat de «conservador i revolucionari alhora», una sèrie de pensadors europeus nascuts el darrer terç del segle XIX van recórrer a nocions procedents d'aquestes tradicions per contrarestar la racionalitat moderna de la burgesia, que, al seu entendre, era estèril, si no directament destructora, i que estava amarant la cultura jueva. En aquesta sessió ens preguntarem: quan neix la tradició messiànica? Quines novetats aporta? I, sobretot: quin ús en fa Benjamin?

També et pot interessar

Companys incòmodes

Un taller per imaginar maneres de conviure amb espècies que no estimem, amb l'artista Paula Bruna

Organitza

Col·labora