Visita comentada a l’exposició «Allora & Calzadilla» de la Fundació Antoni Tàpies.

Jennifer Allora (Estats Units, 1974) i Guillermo Calzadilla (Cuba, 1971) col·laboren des del 1995. A partir d’una complexa pràctica orientada a la investigació, els artistes establerts a Puerto Rico tracten de manera crítica les interseccions i complicitats entre el fet cultural, l’històric i el geopolític. El caràcter interdisciplinari de les seves intervencions es fa ressò de l’amplificació del medi artístic, que inclou performance, escultura, so, vídeo i fotografia. L’enèrgic compromís que mostren en relació amb l’art històric dóna com a resultat una mirada atenta tant al fet conceptual com al material, tant al metafòric com al literal.

Al febrer del 2018, la Fundació Antoni Tàpies presentarà la seva primera exposició a l’Estat espanyol, que inclou vídeos, peces sonores, performances i instal·lacions escultòriques que van des del 1996 fins al 2017. Aquesta selecció tindrà un punt de vista compositiu per tal que l’espectador segueixi una partitura contrapuntística que el guiï d’una peça a una altra, de manera que l’obra Stop, Repair, Prepare: Variations on «Ode to Joy» for Prepared Piano (2008) el porti fins a Wake up (2007) i després li presenti l’escultura performativa Hope Hippo (2005). A més, els artistes ampliaran el concepte de la Fundació en tant que cub blanc tot ocupant-ne la biblioteca, les oficines, la vorera del davant i, fins i tot, una sala de l’àtic que no es feia servir. D’aquesta manera, el rerefons polític i musical de la instal·lació sonora d’Allora i Calzadilla traspassarà, amb eficàcia, les parets del museu. Així, la seva arquitectura de ressonàncies es comportarà com un mitjà escultural transitori que transformarà els espais en esdeveniments i experiències compartides.

L’exposició també establirà un diàleg amb Puerto Rican Light (Cueva Vientos), un encàrrec a llarg termini d’una obra site-specific per part de la Dia Art Foundation a Guayanilla-Peñuelas (Puerto Rico), que es desmantellarà al cap de tan sols unes setmanes d’haver-se inaugurat. Aquesta conversa proposa una reflexió sobre l’obra d’art com un rumor i rerefons que recorre tota l’exposició. De manera similar, les forces que actuen en la realitat geopolítica de Puerto Rico, com a territori «no incorporat» als Estats Units, ressonaran contínuament en el context de l’actual reconfiguració de Barcelona després d’haver vist ferida la seva sobirania.

L’excepcionalitat de la conjuntura actual de Puerto Rico ha afectat profundament tant la concepció de l’exposició com de les publicacions que hi estan relacionades. Atès el compromís polític dels artistes amb Puerto Rico i la seva constant exploració dels paranys de la seva sobirania debilitada, han optat per renunciar a la publicació d’un catàleg d’exposició tradicional i en paper setinat per mostrar les seves obres d’art i, en comptes d’això, confeccionar un document que serveixi per a la implementació del canvi a l’illa. A Modest Proposal: Puerto Rico’s Crucible es concep com una plataforma pública per abordar la situació tan crítica d’aquesta comunitat del Carib i perfilar una agenda progressista per repensar-ne el futur. Inspirant-se en l’enginyosa i creativa acusació que Jonathan Swift va fer dels abusos del colonialisme, el llibre apel·la a la creativitat de la imaginació política per tractar una miríada de preguntes urgents, que van des del llegat colonial de la desigualtat fins a la pobresa energètica, el canvi climàtic, el deute o les mesures d’austeritat, per citar-ne només algunes. El fet que el deute de Puerto Rico sigui, al cap i a la fi, una expressió del dèficit democràtic i dels patrons colonials imposats a l’illa per part dels Estats Units és una evidència i desmenteix la marginalitat amb què s’ha tractat aquesta qüestió al continent. Abordar la qüestió porto-riquenya és essencial per posar en dubte els paradigmes neoliberals que l’han originat.

Lloc: Fundació Antoni Tàpies (Carrer d'Aragó, 255, 08007 Barcelona)