Visions panòptiques/paisatges impossibles

Aquesta sessió està dedicada al mite de la visió global i a la seva apropiació dialèctica per part de cineastes i artistes visuals. La idea de la panòptica, apareguda a finals del segle xviii, designa inicialment el dispositiu arquitectònic d’una presó, en la qual tots els detinguts són observats per un únic guardià, que ells no veuen; una mena d’invisible omnisciència del poder. Al segle XX, el filòsof Michel Foucault definirà el panoptisme com la matriu de «la societat disciplinària», que exerceix una vigilància generalitzada a fi d’orientar les conductes. Els mitjans de l’òptica moderna, de les tecnologies de la imatge i del cinema ens proporcionen aquí el pretext d’una mirada panòptica posada dràsticament en abisme. Panoràmiques a 360°, càmeres subjectives, imatges de videovigilància i multipantalles conformen la caixa a malícies de divagacions i recreacions del paisatge altament poètiques i delirants.

• Stick Climbing, Daniel Zimmermann, Àustria, 2010, 35 mm, 14 min
• Domenica 6 Aprile, ore 11:42, Flatform, Itàlia, 2008, vídeo, 6 min
• Gardening, Claudio Sinatti, Itàlia, 2000, vídeo, 14 min
• Hus, Inger Lise Hansen, Noruega, 1998, 16 mm, 7 min 30 s
• 31/75 Asyl, Kurt Kren, Àustria, 1975, 16 mm, 8 min 30 s
• New Book, Zbigniew Rybczynski, Polònia, 1975, 10 min
• Kaizer, Kotaro Tanaka, Japó, 2006, vídeo, 10 min
• Elements, Dariusz Krzeczek, Àustria, 2005, 35 mm, 7 min.