Ves al contingut principal

Debat de Barcelona

Visions cinematogràfiques del temps

Projeccions de pel·lícules amb motiu del Debat de Barcelona 2016

Audiovisuals

Gratuït

El temps subjectiu, la memòria, la inversió del temps, la repetició... Són alguns dels temes amb els quals han experimentat J.L. Godard, Christoph Girardet, Víctor Erice o Adam Cohen, entre d'altres cineastes que presentem en aquest programa de projeccions. La barreja de gèneres i estils d’aquestes obres audiovisuals ens mostren les tendències més personals al voltant de la reflexió del concepte del temps.

Tota obra audiovisual té una durada determinada que des del principi la condiciona externament. Un gran nombre de directors i realitzadors han construït les seves històries, independentment de la durada final, amb la intenció de crear una temporalitat interna que condueixi l’espectador fora dels límits del temps real. 

 

Programa

60 seconds (Analogue), Christoph Girardet, França, 2003, 1’

«Seixanta fragments, cadascun d'ells d'un segon, imatges de rellotges de mà i de paret, temps lineal, espai desconstruït. Si heu vist The Clock ,el muntatge de 24 hores de Christian Marclay, podreu comprendre que aquest petit treball, creat nou anys abans, és la miniatura de la peça llarga de Marclay. 60 seconds (Analogue) fa referència al sistema lineal del temps i a la seva translació en números....» Matthias Müller, declaracions recollides en la seva participació al Congrés Xperimenta 2011 celebrat en el CCCB.

Ferment, Tim MacMillan, UK, 1999, 5’

Un lapse momentani descompon els esdeveniments d'un breu fragment d'un dia qualsevol. En una plaça d'una tranquil·la ciutat, la gent passeja, els nens corren, un ancià seu amb la seva néta en un banc. L’home té un atac al cor i en caure al terra, el temps s'atura. Viatgem lluny de la plaça, a l’altra banda de la ciutat, pels carrers, a través dels edificis, a les habitacions i als passadissos. Rebem la captura dels centelleigs de les persones i els fragments de so, tal com existeixen en aquell instant. Tim MacMillan va crear l'efecte time slice camera als anys 80, un efecte que es va fer servir posteriorment a la pel·lícula Matrix.

Ten minutes older, Herz Frank, Letonia, 1978, 10’

Una reflexió des del gènere documental sobre el pas del temps a través de les expressions d'un dels nens del públic d'una representació de titelles. El nen expressa emocions, por, curiositat, preocupació, tristesa, sorpresa, alegria. Sentiments que es repetiran i que reflecteixen el que experimentarà durant la seva vida. Aquest curtmetratge va inspirar els dos llargmetratges produïts el 2002, Ten Minutes Older: The Trumpet i The Cello, formats per curts de quinze directors internacionals.

Alumbramiento (Lifeline), Víctor Erice, Espanya, 2002, 12’49’’ (episodi de la pel·lícula col·lectiva Ten minutes older: The Trumpet)

En la foscor d'un poble del nord d'Espanya, l'any 1940, el plor d'un nounat trenca el silenci d'una nit calorosa d'estiu. Després de l'enrenou del part, la mare i el fill dormen profundament. De sobte, sorgeix una petita taca vermella del bolquer del bebè. Ningú ho percep. La gent està ocupada amb les seves tasques i els nens estan jugant... Víctor Erice va ser un dels quinze prestigiosos directors convidats a participar en el projecte Ten Minutes Older. The Trumpet i The Cello, que es va realitzar en 2002 com una reflexió sobre el temps en el canvi de mil·lenni.

Fire of Time (El foc del temps), Adam Cohen, EE.UU, 2000, 28’, VOSC

El final d'un barri històric i obrer, el Barri Xino de Barcelona. Una pel·lícula sobre un indret que ja ha desaparegut; una imatge posterior. Mentre el sentit del lloc es fragmenta, només el temps queda, i el temps s'ha obert camí… com el foc. Totes les seqüències van ser enregistrades al Barri Xino de Barcelona i al barri de Brooklyn de Nova York. El foc del temps és una meditació personal sobre la memòria i l'oblit, la història i l'entropia. Va ser filmat amb pel·lícula súper 8 i es va acabar d'enregistrar en cinta de vídeo el gener de 2000.

De l’origine du XXIè siecle, J.L. Godard i Anne-Marie Miéville, Suissa, 2000, 16’, VOSC

De l’origine du XXIè siècle és un repàs de les imatges que defineixen el segle XX. Cap a enrere en el temps, es retrocedeix fins al 1900 a través de les cites cinematogràfiques i literàries. Com si es tractés d'un collage, Godard treballa a partir de found-footage molt divers: cinema de ficció, efectes sonors, imatges d'arxiu de la guerra de l'antiga Iugoslàvia i de la Segona Guerra Mundial, entre altres. El cineasta excava i opera sobre la memòria audiovisual i literària del segle XX per invocar la potència del cinema com a instrument històric-social.

Aquesta activitat forma part de El nostre temps, Debat de Barcelona

També et pot interessar