Un matí amb Yayo Herrero

Segons Yayo Herrero, la societat occidental, ja des de les seves arrels clàssiques, ha mirat sempre la natura des de la superioritat, l’exterioritat i la instrumentalitat. L’economia, la cultura i la política hegemòniques s’han desenvolupat en contra de les bases materials que sostenen la vida. Aquest analfabetisme ecològic ens ha impedit comprendre’ns com a éssers radicalment ecodependents i interdependents, i ha portat al que Herrero considera una guerra contra la vida. En un moment en què el planeta travessa una profunda crisi ecològica i en què cada dia sentim a parlar d’emergència climàtica, però també d’emergència social i democràtica, l’ecofeminisme es presenta com un corrent divers de pensament i moviments socials que proposa formes alternatives per a la transformació personal, social i política que tornin a posar la vida al centre.

Després de l’aparició de moviments juvenils com FridaysForFuture, que s’han manifestat per reclamar accions reals en contra del canvi climàtic, i que han mobilitzat milers d’estudiants a nivell internacional, també a Barcelona, és important repensar la nostra relació amb el planeta en una conversa amb els més joves, que han demostrat estar altament conscienciats sobre la salut del medi ambient.

Yayo Herrero és antropòloga, enginyera tècnica agrícola, educadora social i activista ecofeminista. La seva recerca se centra en la crisi ecològica actual derivada del model de desenvolupament i producció capitalista. Actualment és professora d’Educació ambiental i Desenvolupament sostenible a la Càtedra UNESCO de la UNED, i en el passat ha estat coordinadora estatal d’Ecologistas en Acción i directora de FUHEM. Ha escrit en llibres col·lectius com Cambiar las gafas para mirar el mundo (Libros en Acción, 2011), La gran encrucijada (Libros en Acción, 2016), Petróleo (Arcadia, 2018) o Canvi climàtic (Litera Libros, 2019), en els quals reflexiona sobre l’actual crisi civilitzatòria i el col·lapse ecològic.