Ultraviolència, ultrasilenci

S'ha escrit molt sobre la violència en el cinema i sobre la nostra atracció per la seva espectacularitat, però poques vegades es considera el valor de la imatge violenta descontextualitzada, buida d'informació, argument, historia o text. Sovint se'ns diu que l'espectacle de la violència porta a la insensibilització de l'espectador, o pitjor encara, a una agressivitat contagiosa. En realitat, sense el dispositiu dramàtic i narratiu que incorporen a les imatges cineastes, guionistes i editors d'informatius, les imatges generen més buit i confusió que una altra cosa. Les pel·lícules que componen aquesta sessió mostren actes violents i dolorosos, però deliberadament mancats d'informació amb la qual es pugui conduir l'espectador cap a una emoció clara. D'aquesta pertorbació poden sorgir nombroses reflexions entorn a allò que anomenem «imatges violentes» i les seves conseqüències.

El migmetratge d'Alan Clarcke va constituir una inspiració directa per al film homònim de Gus Van Sant.

Electrocuting An Elephant, T. A. Edison, 1903, 1', video
Morderstwo, Roman Polanski, 1957, 2', 35mm
Amputee, David Lynch, 1974, 5',video
Elephant, Alan Clarke, 1989, 39', 35mm