Subway Riders, Amos Poe

Després de retratar l'escena musical i vivencial de la seva generació a Blank Generation (1976), Amos Poe va dirigir una sèrie de films que exploren molt bé el sentiment de la identitat i la seva absència, tema que pertany també a Jarmusch. Subway Riders és el més rodó dels seus treballs, un film alhora desesperat i hedonista, cru i sensual, que entre altres coses narra la història d'un saxofonista (John Lurie) convertit en assassí perquè els seus veïns no el deixen tocar lliurement.

SUBWAY RIDERS, 1979-1981, 120', 16 mm

Direcció i guió: Amos Poe. Producció: Hep Pictures. Productors: Johanna Heer i Amos Poe. Fotografia: Johanna Heer (color). Música: Robert Fripp, Ivan Kral, John Lurie i The Lounge Lizards. Muntatge: Orlando Gallini, Johanna Heer i Amos Poe. So: Peter Downborough. Intèrprets: Susan Tyrrell (Eleanor Langley), Robbie Coltrane (Fritz Langley), Amos Poe (Anthony Zindo 1), John Lurie (Anthony Zindo 2), Cookie Mueller (Penelope Trasher), Charlene Kaleina (Clare Smith), Leigh Tyler (Susannah), Glenn O'Brien (detectiu Isherwood), Bill Rice (Gladstone), Emily Star Poe (Cola-Marie Smith), Emilio Cubero (poeta del carrer).