Sis mites en la literatura: Electra

La saga dels Atrides és l’única narració mitològica grega de la qual conservem les versions dels tres grans tràgics atenesos, Èsquil, Sòfocles i Eurípides, ben diferents entre elles. La filla d’Agamèmnon i Clitemnestra, Electra, una donzella ingènua i espantada a Les coèfores d’Èsquil, és una princesa ferma i eloqüent en Sòfocles, i finalment una malmaridada venjativa en Eurípides. Comparant aquests tres tipus femenins podrem comprovar fins a quin punt ja eren infidels, en el sentit d’originals i pròpies, les versions que els autors grecs confegien dels seus mites tradicionals. Tot seguit enfrontarem les Electres antigues amb les seves successores, especialment amb l’Electra del dramaturg austríac Hugo von Hofmannsthal (1902), influït per Wagner i Nietzsche, que caracteritza la seva protagonista com un Hamlet femení amb els símptomes histèrics dels primers pacients de Sigmund Freud.

Lectures principals: Les coèfores, d'Èsquil; Electra, de Sòfocles; Electra, d'Eurípides; Electra, d'Hugo von Hofmannsthal.