Shirley Clarke

Fundadora del New American Cinema Group, col·lectiu que postulà, en la configuració més radical i alternativa de tots els nous cinemes ascendents de principis dels 60, un cinema aspre, espontani, i impur que establís un contacte directe amb la vida, Shirley Clarke es convertia juntament amb el primer Cassavetes en la figura més preeminent del "Grup de Nova York". Interessada pels marges de la societat americana -la negritud, l'homosexualitat, a The Connection, partia d'una obra de Jack Gelber, representada pel Living Theatre, una meda de "esperant a Godot de les drogues", per oferir un acerat i viu retrat del moment. A més a més Clarke s'elevava per sobre del suposat verisme d'aquest film per realitzar, a través d'un desenvolupament formal que remeiava les convencions fílmiques del cinéma vérité, una autocrítica radical de la suposada objectivitat documentalista.

Res no passa a The Connection. Parlen, fan broma, interpreten "jazz". No sorgeixen idees, no hi ha culminacions dramàtiques -o, si n'hi ha, són de poca importància, no canvien res-. Allà és on hi ha el significat (o un dels significats, un que m'interessa en aquest moment) de The Connection: en aquest no-res, en aquesta manca d'importància. Mostra part de l'essència de la nostra vida actual solament perquè no tracta de res. No senyala la veritat; la posa en moviment, la suggereix.


1a Part
The Connection, Shirley Clarke, 1961, 110'

2a Part
Cinéma de notre temps: Shirley Clarke, Noël Burch y André S. Labarthe, 1996, 52'