Ves al contingut principal

Institut d’Humanitats

Revolució 5/6. David Casassas llegeix Thomas Paine

Flexo. Lectures compartides

Cursos i tallers

Justícia agrària, de Thomas Paine, és un dels textos d'intervenció política que millor van copsar l'impacte de la despossessió material i simbòlica generada per l’extensió de les relacions socials capitalistes. La seva lectura ens ha d’ajudar a pensar com, llavors i avui, l’acció revolucionària pot anar acompanyada de mecanismes de participació i de rendició de comptes que facin de la relació entre delegats i poble sobirà una relació fiduciària que eviti el divorci entre el poder constituent i l’esfera d’allò constituït. Com re-apropiar-nos de les nostres vides? Aquesta és la pregunta que Paine sembla fer-se en tot moment. Tampoc calen grans sistemes filosòfics: com diria el propi Paine anticipant-se a Gramsci, és qüestió de (conquerir el) “sentit comú”.

 

Profundament arrelat en les intuïcions del republicanisme democràtic dels segles XVII i XVIII, Thomas Paine, pensador i revolucionari, ens ofereix pistes per pensar l’acció emancipatòria d’un poble comú poc disposat a perdre el control sobre llurs vides. La lectura de Justícia agrària  i la seva contextualització sociohistòrica ens han de permetre entendre com, llavors i avui:

– les diverses formes d’“acumulació per despossessió” es converteixen en mecanismes disciplinadors de les grans majories empobrides;

– la gent del comú té la capacitat de generar tota una “economia moral de la multitud” que permeti “dir que no” a la dinàmica desposseïdora del capitalisme i, així, (re)crear relacions socials viscudes com a pròpies;

– els mercats poden esdevenir institucions lliberticides però també, en cas que siguin constituïts en favor del bé comú, espais compatibles amb l’emancipació social;

– la qüestió de la propietat i del repartiment de recursos (im)materials ha de ser problematitzada com a element central en la definició i en la praxis d’una llibertat i d’una democràcia realment efectives. No en va, Thomas Paine és el primer defensor modern de la idea de la renda bàsica i, més enllà encara, un dels teòrics de la funció social de la propietat, que cal protegir davant de la voracitat rentista d’aquells que en volen fer un ús exclusiu i excloent. 

Participants: David Casassas

Aquesta activitat forma part de: Institut d'Humanitats. Curs 15/16, Institut d’Humanitats

També et pot interessar

Univers Eutòpic

Creació col·lectiva d’un entorn de realitat virtual

Ctrl+Z

Laboratori per imaginar un festival de pensament jove