Ves al contingut principal

Institut d’Humanitats

Pastoral

Utopies del "retorn al camp"

Cursos i tallers

Davant del caos de la urbs, la tradició cultural d’Occident ha tendit a exaltar l’harmoniosa calma de la vida rural. A finals del segle XVIII, l’adveniment de la revolució Industrial i les migracions massives de població agrària cap als centres metropolitans no van fer més que aguditzar aquest tipus de percepcions, marcant amb un tall violent la divisió entre camp i ciutat, entre naturalesa i ésser humà. Les condicions d’explotació de les noves fàbriques, el desarrelament i la precarietat van despertar la nostàlgia pel mode de vida rural i comunitari, al mateix temps que van instigar el sorgiment de moviments utòpics que unificaven l’ideari socialista amb la reivindicació d’un mode de vida més connectat amb la natura. Aquest curs explora la història del desig de “retornar al camp” i ho fa a partir de les seves diverses onades d’intensitat, des del segle XIX fins als nostres dies, indagant en les interseccions entre diferents moviments socials, artístics, polítics i ideològics que van compartir la cerca de l’ideal de la vida bona.

03.02.2022
Socialistes utòpics: en busca de l’harmonia perduda.
Juan Pro

Començant el que es pot veure com una llarga genealogia, la primera sessió tractarà de les experiències del socialisme utòpic a Europa i el continent americà. Primers en reaccionar davant la industrialització i la urbanització que van donar inici a l’era contemporània, aquests pioners del socialisme van concebre utopies de recuperació de l’harmonia social, la vida en comunitat i el contacte amb la natura. En aquest sentit, explorarem la comunitat de New Lanark, de Robert Owen i els falansteris fourieristes, aproximacions a l’ideal proposat per Charles Fourier que mai no va ser plenament realitzat.

10.02.2022
La naturalesa com a salut: la Lebensreform germànica i la colònia de Monte Verità. Júlia Ramírez-Blanco

A partir de l’últim terç del segle XIX, en l’òrbita de països germànics es va configurant un conjunt de moviments que, aglutinats sota el nom de la Lebensreform (“reforma de la vida”) promovien estils de vida més “naturals” com a forma de recuperar la salut individual i social. Dietes vegetarianes, teràpies alternatives, sexualitats no normatives o religiositats heterodoxes confluïen sota aquest ampli paraigües. Aquesta sessió visitarà aquests moviments, centrant-se en la comunitat Monte Verità, on van viure figures com el creador dadaista Hugo Ball, la ballarina expressionista Mary Wigman o l’escriptor Herman Hesse, que s’inspiraria en alguns dels habitants de la comunitat per a novel·les com Siddharta o El llop estepari. També ens preguntarem pels mecanismes que farien que, uns anys més tard, alguns dels principis de la Lebensreform confluïssin en el nazisme.


17.02.2022
Les comunitats de retorn al camp de principis del segle XX. Júlia Ramírez-Blanco

Per tota Europa i el continent nordamericà es va estenent paulatinament una febre per tornar al camp que eclosionarà en un arcàdic final del segle XIX i principis del XX. Veurem múltiples exemples: a Gran Bretanya, seguint figures com John Ruskin o William Morris, es propaguen les comunitats Arts and Crafts, arribant també al continent americà. A França i Bèlgica sorgeixen els anomenats “milieux libres” (mitjans lliures), comunitats anarquistes que replantegen la distribució del treball i l’organització de la família. Als Estats Units el transcendentalisme busca la proximitat amb Déu a partir de la proximitat amb la naturalesa, generant experiències individuals com les de Henry David Thoreau a Walden, o llocs de vida col·lectiva, com les comunitats Brook Farm i Fruitlands.

24.02.2022
El passat és el futur? De la contracultura de 1960-70 fins avui. Júlia Ramírez-Blanco

El llegat de tota aquesta constel·lació ens aporta un catàleg d’aprenentatges tècnics i imatges del que suposa “tornar” al camp. Tancarem el curs debatent com tots aquests llegats van confluir en els moviments contraculturals de 1960 i 70, i com moltes de les seves maneres de fer continuen actives en un present que es vol carregat de futur. Les xarxes d’ecopobles, les comunitats noeorrurals i els paradigmes ecofeministes ens serveixen per actualitzar un llegat de pràctiques que desafien les concepcions lineals de la història. Conclourem el curs preguntant-nos si podem invocar les experiències del passat com a inspiració en el difícil procés de transició ecosocial al qual ens obligarà el col·lapse ecològic.

Altres activitats del cicle

Institut d'Humanitats. Curs 21/22

Més informació del cicle

Organitza

Col·labora