Paisatges del desastre

El cinema experimental permet a l'artista documentar múltiples catàstrofes en el moment en què s'esdevenen o immediatament després. El cinema de ficció representa desastres que molt sovint queden fora d'allò representable, i el documental té la responsabilitat de tenir una autoritat i una teoria sobre el seu objecte. El cinema experimental permet una documentació des d'un punt de vista personal que fa d'alternativa a la visió que el periodisme/televisió i la ficció presenten sobre aquests desastres, és per si mateix un altre tipus de document. El «desastre» és un terme ampli en aquestes obres que n'investiguen el context, la ideologia i el llegat.


73 suspect words, Peggy Ahwesh, 2000, 4 min, vídeo
Boston Fire, Peter Hutton, 1978, 8 min, 16 mm
Oh Life - A Woe Story- The a Test News, Stan Brakhage, 1963, 5 min, 16 mm
Deliquium, Julie Murray, 2004, 9 min, 16 mm
Anaconda Targets, Dominic Angerame, 2004, 12 min, vídeo
Ein Marchen Aus Alten Zeiten, Jonas Mekas, 2001, 4 min, 16 mm
Flight, Greta Snider, 1996, 5 min, 16 mm
Heaven's Gate, Peggy Ahwesh, 2000, 4 min, vídeo
Brutality in Stone, Alexander Kluge & Peter Schamoni, 1960, 12 min, vídeo
Let me count the ways minus 6, Leslie Thornton, 2005, 1 min, vídeo