País petit, superpotència creativa. L’animació estoniana

Como es pot definir el cinema d'animació d'un país balcó entre l'Europa oriental i l'occidental, petit com els Països Baixos i sobre el qual, fins que no es va independitzar el 1991, han onejat les banderes danesa, polonesa, sueca o soviètica? Beneficiats per la tradició (i la protecció) de l'animació de l'Est i amb l'ull crític i l'humor de l'Europa consumista, les últimes generacions d'animadors estonians han creat un còctel immillorable. Amb Priit Pärn i Mati Kütt com a mestres, l'animació estoniana dels últims anys recorre en els seus guions a situacions absurdes que, no obstant això, s'atreveixen amb el comentari polític o la mateixa condició humana.

Tähe mõrsja (La núvia de l'estrella), Kalju Kivi. 1984, 9 min, 35 mm
Nööbi odüsseia (L'odissea del botó), Mati Kütt. 2002, 18 min, 35 mm
Elutuba (Saló), Rao Heidmets. 1994, 10 min, 35 mm
Maraton (Marató), Kaspar Jancis. 2006, 15 min, 35 mm
1895, Priit Pärn i Janno Põldma, 1995, 30 min, 35 mm