Observant el cel

Una espurna de llum en la foscor perfilaria davant la mirada d’un observador una mena d’arabesc en moviment continu que li atraparia la visió. No caldria gaire més per percebre què és el cinema: n’hi hauria prou, potser, amb un projector encès en una sala fosca o la projecció de les dues pel·lícules que reuneix aquesta sessió: Lights, d’António Palolo, ,i ★ de Johann Lurf, on les imatges abstractes i les recerques sobre la llum són succeïdes per d’altres de figuracions del sol, constel·lacions, estrelles i galàxies.

En molts dels seus treballs fílmics dels anys setanta el pintor portuguès António Palolo emprèn de manera obsessiva una cerca al voltant de la llum: Lights (1972-1976) podria ser el millor exemple d’aquesta exploració. A partir de la manipulació de la càmera en la captació de la llum i de l’ús de filtres, aquesta pel·lícula configura un calidoscopi de llums abstractes de diferents colors, reflexos, iris fragmentats, mires, formes circulars, espurnes de llums en la foscor puntuades per imatges de cels gairebé blancs.

D’altra banda, la pel·lícula ★, del cineasta i projeccionista austríac Johann Lurf, presenta materialment les estrelles que apareixen representades en els cels nocturns de moltes pel·lícules al llarg de la història del cinema. És un repàs cronològic per la representació del paisatge estel·lar al llarg de més de cent anys de cinema, començant per pel·lícules mudes fins a d’altres de recents de diferents gèneres, no tan sols de ciència-ficció, que s’han aturat a observar el cel.

Lights, António Palolo, 1972-1976, Super 8, 20 min

★, Johann Lurf, 2017, 98 min

Projecció en digital.