07.10.19
Mart: l'anti-Terra. Una història literària del planeta vermell. Daniele Porretta
La invasió marciana fou utilitzada per H.G.Wells a La guerra dels mons (1898) per mostrar a la població anglesa els efectes de la guerra causats per una civilització tecnològicament més avançada contra una altra amb escasses possibilitats de defensa; una clara analogia a la violència de l’imperialisme. D’altra banda, A. Bogdanov a Estrella Roja (1908) descrivia el descobriment de part de la tripulació de la nau Eteronef d’una utopia comunista creada al planeta vermell, mentre que a Aelita (1924), de Y. Protazanov, eren els terrestres qui exportaven la revolució al planeta esclavitzat. Mart va esdevenir una anti-Terra, mecanisme narratiu, lloc imaginari per a fabricar discursos utòpics i distòpics sobre els possibles futurs de la humanitat. Els seus habitants, els marcians, esdevingueren durant la Guerra Freda l’alter-ego de l’enemic comunista i, un cop la paranoia va deixar espai a altres pors, en representació de l’invasor amenaçant, l’immigrant, l’estranger. Aquesta sessió proposa un recorregut literari pels diferents mons “marcians”, utopies i distopies que trobaren al planeta vermell una eina per observar la nostra societat.
21.10.19
Enginyeria per a habitar en l’espai. Jessica Fernández
El període històric actual és el de major implementació tecnològica, en especial quan es parla de les possibilitats trobades a la bionanotecnologia i la matèria dinàmica o funcional. Aquest marc ha generat un repte evolucionista, en el qual les propostes des de les diferents especialitats de l’enginyeria i el disseny, requereixen un augment de responsabilitat en la integració social, en el pensament sobre la forma d’habitar, en la definició d’interacció entre humà vs soft tecnologies i en escenaris nous de com socialitzar des d’altres hàbits de vida. Si, a més, es planteja que la tecnologia no només és contextual sinó que ja és part integrada en l’humà, es pot especular sobre una nova generació d’humans amb capacitats superiors a les conegudes. Fins i tot trencar alguns límits de supervivència actuals, com són la línia de l’atmosfera pròxima o el temps de vida orgànic. Es podrien plantejar altres escenaris que es troben fora d’aquells límits: l’espai exterior i altres planetes per habitar.
28.10.19
Els frisbees no cauen, tampoc la pluja: la meva vida a Mart. Enric Llorach
La Terra ha desaparegut. Després un planeta negre, com una bola de fusta cremada. Sumem diverses generacions d’humans a Mart. Ningú ja no parla de la Gran Pèrdua. Habitem Mart així, indirectament, travessats per una nostàlgia de l’origen. Passegem pels boscos fumejants de vapor, sota la pressió metàl·lica d’enormes cúpules geodèsiques. Des de l’altura del seient del meu vehicle vaig desenvolupar una sensibilitat vers al paisatge que em recordava el transcendentalisme de R.W. Emerson, W. Whitman o H.D. Thoreau. Entre els vidres entelats de sorra emergia el Sublim Vermell.