Ves al contingut principal

Institut d’Humanitats

Mart: l'altra Terra

Cursos i tallers

Descompte Amics CCCB

Viurem a Mart? Què representa el planeta vermell en el nostre imaginari? Quines preguntes suscita la promesa d’un futur alternatiu a la destrucció de la Terra? Aquest curs proposa analitzar, a través de diferents perspectives, què podria significar la colonització de Mart, tant pel que fa a qüestions ètiques i polítiques com als requeriments de caràcter cultural i social. A través de la literatura “marciana” traçarem la història de la construcció del mite del planeta, utilitzat per molts autors com una “anti-Terra”, lloc imaginari per utopies i distopies; reconstruirem l’impacte cultural de la carrera espacial en l’estètica del disseny i de l’arquitectura; reflexionarem críticament sobre la colonització i la terraformació, tot imaginant la vida futura al planeta, el nou hàbitat humà i la relació dels colons amb la terra.

 

07.10.19
Mart: l'anti-Terra. Una història literària del planeta vermell. Daniele Porretta
 
La invasió marciana fou utilitzada per H.G.Wells a La guerra dels mons (1898) per mostrar a la població anglesa els efectes de la guerra causats per una civilització tecnològicament més avançada contra una altra amb escasses possibilitats de defensa; una clara analogia a la violència de l’imperialisme. D’altra banda, A. Bogdanov a Estrella Roja (1908) descrivia el descobriment de part de la tripulació de la nau Eteronef d’una utopia comunista creada al planeta vermell, mentre que a Aelita (1924), de Y. Protazanov, eren els terrestres qui exportaven la revolució al planeta esclavitzat. Mart va esdevenir una anti-Terra, mecanisme narratiu, lloc imaginari per a fabricar discursos utòpics i distòpics sobre els possibles futurs de la humanitat. Els seus habitants, els marcians, esdevingueren durant la Guerra Freda l’alter-ego de l’enemic comunista i, un cop la paranoia va deixar espai a altres pors, en representació de l’invasor amenaçant, l’immigrant, l’estranger. Aquesta sessió proposa un recorregut literari pels diferents mons “marcians”, utopies i distopies que trobaren al planeta vermell una eina per observar la nostra societat.
 
 
21.10.19
Enginyeria per a habitar en l’espai. Jessica Fernández
 
El període històric actual és el de major implementació tecnològica, en especial quan es parla de les possibilitats trobades a la bionanotecnologia i la matèria dinàmica o funcional. Aquest marc ha generat un repte evolucionista, en el qual les propostes des de les diferents especialitats de l’enginyeria i el disseny, requereixen un augment de responsabilitat en la integració social, en el pensament sobre la forma d’habitar, en la definició d’interacció entre humà vs soft tecnologies i en escenaris nous de com socialitzar des d’altres hàbits de vida. Si, a més, es planteja que la tecnologia no només és contextual sinó que ja és part integrada en l’humà, es pot especular sobre una nova generació d’humans amb capacitats superiors a les conegudes. Fins i tot trencar alguns límits de supervivència actuals, com són la línia de l’atmosfera pròxima o el temps de vida orgànic. Es podrien plantejar altres escenaris que es troben fora d’aquells límits: l’espai exterior i altres planetes per habitar.
 
28.10.19
Els frisbees no cauen, tampoc la pluja: la meva vida a Mart. Enric Llorach
 
La Terra ha desaparegut. Després un planeta negre, com una bola de fusta cremada. Sumem diverses generacions d’humans a Mart. Ningú ja no parla de la Gran Pèrdua. Habitem Mart així, indirectament, travessats per una nostàlgia de l’origen. Passegem pels boscos fumejants de vapor, sota la pressió metàl·lica d’enormes cúpules geodèsiques. Des de l’altura del seient del meu vehicle vaig desenvolupar una sensibilitat vers al paisatge que em recordava el transcendentalisme de R.W. Emerson, W. Whitman o H.D. Thoreau. Entre els vidres entelats de sorra emergia el Sublim Vermell.
 
04.11.19
Colonització espacial i antropocentrisme. Laura Benítez
 
En aquesta sessió abordarem, des d’una perspectiva crítica, les possibilitats d’explorar altres planetes i fins i tot poder arribar a establir-nos com a habitants extraterrestres. Propostes com Mars Science City especulen amb la possibilitat de colonitzar Mart. Una promesa de futur alternatiu que continua sorgint de velles premisses: exploracions colonials i lògiques extractivistes. Faules possibles per a fugir cap a un destí exòtic, després d’haver convertit progressivament el planeta Terra en un abocador de residus humans. Abordarem com les promeses de futur espacial semblen seguir sent articulades des d’una perspectiva antropocèntrica.
 
11.11.19
L’Space Age com a evasió. Ramon Faura
 
Entre el mapa d’Àfrica de 1830 al qual Joseph Conrad al·ludeix a El cor de les tenebres, un mapa ple de blancs i àrees inexplorades, i l’emissió via satèl·lit dels Beatles l’any 1967 per a 700 milions d’espectadors, All you need is love, es tanca el procés final d’un món cartografiat sense cap racó on escapar-se. L’únic mite de l’evasió possible a la fi de la carrera espacial, de Kubrick a Bowie passant per Colombo o Rabanne, és l’espai. Els nous Rimbauds de la contracultura de finals dels seixanta convertiran Mart en el nou espai simbòlic de la llibertat, l’últim reducte per a la utopia.
 
18.11.19
A trip to Mars. Sessió final oberta a la participació de l'alumnat: lectures de llibres, fragments de pel·lícules, reflexions lliures al voltant del viatge i la colonització espacial. Laura Benítez Ramon Faura Enric Llorach Daniele Porretta

Altres activitats del cicle

Institut d'Humanitats. Curs 19/20

Organitza

Col·labora

Amb el suport de