Manifestos Fílmics Feministes IX

“PERQUÈ nosaltres, les noies, anhelem discos, llibres i fanzins que ens parlin, en els quals NOSALTRES ens sentim incloses i els puguem entendre a la nostra manera (…) PERQUÈ crec amb tota la meva ànima, el cor i el cos que les noies constitueixen una força revolucionària que pot canviar i que canviarà el món de veritat.”

Riot Grrrl Manifesto

Fanzín Bikini Kill, n. 2 (1992)

 

Als anys noranta sorgeix el moviment Riot Grrrl, nascut d’un grunyit de ràbia i concretat en una rebel·lió formada per creadores expulsades i excloses del corrent underground. Les obres d’aquestes artistes van brollar amb especial força en la música i l’autoedició a través de creacions fortament polititzades i produïdes en col·lectiu. No obstant, el moviment gairebé no va tenir ressonància en el cinema, un mitjà que aquestes creadores consideraven elitista, meritocràtic i masculinitzat. Malgrat tot, algunes autores es van consagrar a la creació de filmografies gamberres que abraçaven les energies del punk i es burlaven de la institució fílmica. El moviment fílmic Riot Grrrl es nodreix de la rebel·lia de cineastes que des de les avantguardes dilaten els límits del llenguatge cinematogràfic convencional i imaginen noves llengües. D’altra banda, aquest corrent continua tenint ressonàncies en moltes creacions actuals, però, com és el panorama del cinema feminista amateur avui dia? Continua rugint de ràbia?

 

SESSIÓ 1: Divendres 12 de gener de 2024, 19:00

Sedmikrásky (Les margarides), Věra Chytilová, Txecoslovàquia, 1966, 75', VOSC 

La María 1 i la María 2 viuen i actuen sense complexos davant la rigidesa de les formes en què s’expressen els diferents poders. Les seves decisions vitals posen en evidència la hipocresia d’unes morals anacròniques que sovint es fan passar per indiscutibles. Les dues protagonistes interpreten a la llum d’aquests principis una sèrie de situacions absurdes i inconnexes que tenen en comú que revelen l’arbitrarietat i l’autoritarisme. Trenta anys abans que naixés el moviment Riot Grrrl, Věra Chytilová va crear una posada en escena plena d’efectes visuals, inconformisme i provocació que jugava d’una manera molt coherent amb la desarticulació de les convencions del llenguatge i la desaparició de les categories lògiques de continuïtat lineal.

 

SESSIÓ 2: Dissabte 13 de gener de 2024, 18:00 

Mary Jane’s Not a Virgin Anymore (Mary Jane ja no és verge), Sarah Jacobson, Estats Units, 1998, 98', VOSC 

Quan el professorat del Bard College li va dir que no arribaria mai a ser cineasta, Sarah Jacobson, referent del moviment Riot Grrrl als Estats Units, va tenir la certesa que estava destinada precisament a dedicar-se al cinema. El 1996 es va llançar a la realització del seu primer llarg de ficció, acompanyada pel seu grup d’amigues, una càmera, una gravadora, un micròfon i quatre focus. Així va néixer Mary Jane’s Not a Virgin Anymore, un coming-of-age sobre una jove acomodada que està a punt de graduar-se de l’institut i que dedica la major part del temps a treballar en un cinema alternatiu de l’escena postpunk. La pel·lícula sorprèn per un guió farcit de reflexions sobre la desmitificació del sexe i la necessitat d’autoconeixement, així com les aliances entre les dones joves i altres identitats dissidents del sistema sexe-gènere. La crítica a la institució educativa, el cànon cinematogràfic i la meritocràcia dins de la indústria acaben de construir el complex univers de Mary Jane.

 

SESSIÓ 3: Diumenge 14 de gener de 2024, 18:00 

Sessió de curtmetratges, 62' 

Les cineastes del moviment Riot Grrrl van alimentar les seves filmografies a partir de la realització de curtmetratges, més assequibles i compatibles amb les seves vides precàries que no pas les peces més llargues. Aquestes creacions tenen naturaleses diverses: filmades com a treballs d’institut, entre grups d’amigues o en la intimitat de les habitacions adolescents. Juntes, formen un arxiu salvatge i indomable que s’escampa per diverses geografies sense respondre a una narració evolutiva. Les peces d’aquest arxiu dialoguen per una pulsió furiosa: una tensió contra la normativitat, el poder adult, el cànon i la institució compartides entre les seves creadores.

Super 8 Girl Games, Ursula Pürrer, Ashley Hans Scheirl, Àustria, 1985, 3', VO

Ein Schlauchboot und Austern, Ursula Pürrer, Ashley Hans Scheirl, Àustria, 1985, 3', VOSC

Zarte Knöpfe Ursula Pürrer, Ashley Hans Scheirl, Àustria, 1985, 5', VO

Girl Power Sadie Benning, Estats Units, 1992, 15', VOSC

Lessons in Baby Dyke Theory, Theo Cuthand, Canadà, 1995, 3', VOSC

Road Movie Or What I Learned in a Buick Station Wagon, Sarah Jacobson, Estats Units, 1992, 10', VOSC

A Herstory of Women Filmmakers, Kelly Gallagher, Estats Units, 2009, 15', VOSC

You Are a Lesbian Vampire, Theo Cuthand, Canadà, 2008, 3', VOSC

Ellas dan el golpe, María Cañas, Espanya, 2012, 4', VO

Las niñas Peta Zetas, Nani Miras, Espanya, 2013, 1', VO