Manifestos Fílmics Feministes III

Aquesta ruptura ha permès l'emergència de nocions imprevistes que ara ens permeten realitzar lectures reveladores sobre el sentit polític dels prejudicis i les omissions de la cultura patriarcal relacionades amb el paper de les dones en l'economia, la sostenibilitat i els treballs. Així aquestes pràctiques feministes en el terreny de la creació cinematogràfica signifiquen una contribució inspiradora per a la construcció de noves interpretacions i nous relats més propers a l'experiència real, múltiple i diversa dels treballs de les dones en tots els àmbits.

Divendres 10 de novembre

18:00h:

Soy cámara: F(r)icciones entre el trabajo y la vida, Raquel Marques, María Romero, Zoraida Roselló i María Zafra (Espanya, 2017. 20') Estrena. Amb la presència de les directores.

Una reflexió al voltant de les dones en els seus espais de treball. En aquests espais els límits entre el treball i la vida, l'autonomia i les cures, que sovint es presenten com a pretesament reals, es mostren ficticis i constitutius de la feminització de la precarietat. La peça proposa visibilitzar allò que normalment no es mira per tal de qüestionar de quina manera la classe, el gènere, la procedència, però també els processos de globalització del món, reprodueixen un sistema que amaga la vida, amb l'excusa de la productivitat i l'eficiència.

Through the glass ceiling, Leeds Animation Workshop (Gran Bretanya, 1994. 17') Projecció en vídeo. VOSE

La classe obrera femenina és el leitmotiv d’aquest programa d’animació que dissecciona les condicions de treball específiques de què són objecte les dones en el precaris llocs de treball que els són assignats a la Gran Bretanya dels 90. Condicions que tenen a veure amb el racisme, l’abús sexual, la posició debilitada dins de l’àmbit familiar, deguda, en part, a la discriminació salarial, i en definitiva amb una inexcusable desconsideració social . Articulada narrativament a partir d’un conte de fades, el film s’atreveix a presentar estratègies de superació amb una profunda voluntat d’activisme pedagògic. Una peça clau per entendre la resposta suscitada durant els anys de plom del tatcherisme .

Performing the border, Ursula Biemann (Suïssa, 1999. 43') Projecció en vídeo. VOSE

Assaig fílmic realitzat a Ciudad Juárez (frontera entre Mèxic i els EUA) sobre el paper que la frontera acaba imprimint al territori i a les persones que l’habiten. La cineasta observa aquests límit com un entorn físic però també com a discurs on s’elaboren nocions relacionades amb la sexualització de l’espai i la divisió de gènere del treball, la prostitució, l’expressió del desig femení en la indústria de l’espectacle, així com la violència sexual en l’esfera pública. Aquesta zona on les dones treballen en règim de semi-esclavitud en fàbriques on no es respecta cap dels drets laborals apareix representada a través d’una combinació d’entrevistes, muntatges sonors, escenes filmades sobre el terreny i materials reciclats que configuren una imatge reveladora de la inscripció de gènere adscrita a aquell indret per l’impacte cruel de la globalització i els tractats de lliure comerç amb els EUA.

20:00h:

The life and times of Rosie the Riveter, Connie Field (EUA, 1980. 65') Projecció en vídeo. VOSC

El film desenmascara l’oportunisme amb què el govern dels EUA va construir l’operació propagandística al voltant de la figura de la icona Rosie The Riveter. Aquesta representació volia mobilitzar les dones per a que s’incorporessin "graciosament" i "sense cap exigència específica" a les feines que quedaven abandonades per efecte del desplaçament de les tropes nordamericanes a Europa durant la Segona Guerra Mundial. La resposta massiva a la crida de Rosie the Riveter no volia dir en cap cas que l’experiència fos satisfactòria si tenim en compte, tal com el film posa de manifest a partir de les experiències de diversos testimonis, que la mateixa operació i amb la mateixa demagògia es va promoure per tal de desmobilitzar-les en el moment que els soldats van anar tornant a casa a partir de 1945. El film és el resultat d’un procés de relectura, remuntatge i resignificació d’uns documents propagandístics que, en ser contrastats amb l’experiència real de les protagonistes, ofereixen una informació aclaridora sobre el paper de les imatges en la construcció d’imaginaris i convencions.

Diumenge 12 de novembre,  18:00h:

Sois belle et tais-toi!, Delphine Seyrig (França, 1981. 115') Projecció en vídeo. VOSE

Delphine Seyrig, actriu, directora i militant feminista, entrevista a diverses actrius franceses i americanes sobre la condició femenina dins el món audiovisual. Amb preguntes com ara "Haurieu escollit el mateix ofici si haguessin nascut homes?", "Hi ha lloc per a les actrius després de la joventut?", "Heu somiat mai en convertir-vos en directores?" Seyrig dissecciona la professió i ofereix un retrat d'algunes de les violències que pateixen les dones.

Amb la presentació de CIMA i la presència d'actrius i cineastes.