Maneres de veure. Science Friction

Vertov va observar que la càmera de cine tenia unes funcions pròpies del microscopi o el telescopi: una ampliació del que és visible, un suplement de visió. El cinema documental i experimental ha tingut així una base en la ciència, amb la càmera com un instrument de coneixement i revelació del que és invisible. Aquest programa agrupa investigacions i descobriments sobre la velocitat, experiments mèdics, o la contemplació del que és ínfim o molecular i el que és enorme, dels altres mons perceptibles i les seves formes esplendoroses. Realitzats com a experiments de cineastes-científics, a l’estil de Peter Whitehead rodant The Perception of Life amb microscopis del segle xvii al xx, inclòs el d’electrons amb què Francis Crick va descobrir l’estructura de l’ADN, aquests films —de vegades també irònics— acaben sent també experiments sobre el mateix suport fotosensible i el cinema.

Homme nu, mains, insectes, Étienne-Jules Marey i Georges Demeny, 1892, vídeo, 3 min; Éclatements de bulles de savon (1907), Projectile de canon de 37 mm (1919) i Balle de revolver traversant une plaque en verre (1924), Lucien Bull, vídeo, 2 min; Séparation des sœurs siamoises, Dr. Eugène Doyen, 1902, 16 mm, sense so, 5 min; Formation de cristaux aux dépens d’un précipité amorphe, Dr. Jean Comandon i Pierre de Fonbrune, 1937, 35 mm, 9 min; Le mouvement brownien,Maurice Françon, 1960, 16 mm, 2 min; Cristaux liquides, Jean Painlevé, 1978, 16 mm, 7 min; The Perception of Life, Peter Whitehead, 1964, 14 min; Science Friction, Stan Vanderbeek, 1959, 16 mm, 10 min; …These Blazeing Starrs!, Deborah Stratman, 2011, 16 mm, 14 min; History, Ernie Gehr, 1970, 22 min.