Llibres que parlen de nosaltres

Tsitsi Dangarembga va decidir escriure perquè no trobava cap llibre que parlés d’ella. L’aclamada autora va néixer a l’actual Zimbàbue quan encara era Rodhèsia, antiga colònia britànica on els efectes del colonialisme encara són ben presents. Com tants altres joves africans, va ser educada segons els principis i els valors de l’imperi i per a una societat que la relegava a un segon pla. En aquest context, la jove Dangarembga va trobar en el fet de narrar-se una via per existir, una possibilitat de ser i de fer sense les limitacions que li eren imposades com a dona i com a africana.

Per a Tsitsi Dangarembga, narrar-se resulta essencial per tal de saber qui som i poder-nos fer visibles més enllà de les identitats i les narratives dominants. De la mateixa manera, trobar-nos en les ficcions que han escrit altres persones és clau per dotar-nos de referents, ampliar imaginaris, posar paraules al malestar o no sentir-nos exclosos. En aquesta conversa, reflexiona sobre el poder de la narració i la imaginació com a vies d’autoconeixement i d’emancipació, i defensa la importància d’una literatura que reflecteixi les veus i les experiències d’aquelles persones que sovint queden al marge.