Ves al contingut principal

Institut d’Humanitats

Literatura i perifèria

Cap a un pensament dels afores

Cursos i tallers

Aquest curs és una invitació a rellegir la ciutat a través d’autors i assagistes que, des dels anys cinquanta fins a l’actualitat, han posat el focus en les zones frontereres per a eixamplar el seu mapa de significats. Territoris que sovint fugen de la cartografia oficial i que ens serveixen per a, des de la literatura, ampliar els límits del llenguatge i, per tant, d’allò que és representable.

Després que la ciutat hagi estat oferta tantes vegades com a mera mercaderia, la perifèria s’erigeix en espai de resignificació de l'urbs a través de conceptes com alteritat, incertesa, memòria o resistència. Si, com diu Foucault, la ficció consisteix a «fer veure fins a quin punt és invisible la invisibilitat del visible», la literatura i la perifèria es troben aquí per preguntar-nos sobre tot allò que ha quedat al marge de la narració.

En aquest curs aprofundirem en aquestes possibilitats de lectura a través d’autors i assagistes com Paco Candel, Rebecca Solnit o Javier Pérez Andújar per, també, obrir un debat sobre les relacions i les tensions entre paisatge i ciutadania, entre cos i democràcia, entre anonimat i desig.

 

29.04.2021
Caminar la perifèria com a forma de resistència. Una aproximació a Rebecca Solnit.
—Sísif i la cinta de córrer. De Black Mirror a Wanderlust. Agulletes i filosofia.
—La psicogeografia i el ciutadà del marge. La construcció del mapa anònim. Petjada, silenci i el·lipsi.
—Camino, ergo sóc. Idees, ritme i respiració. Una oportunitat a la deriva.
—La intuïció i el punctum. Una conversa entre Magritte i Foucault. Com convocar l’esbalaïment? Com esdevenir «caçadors nocturns de relacions difuntes»?

06.05.2021
Paco Candel i el pensament de l’enfora
*Barcelona, 1957.
Donde la ciudad cambia de nombre. Paco Candel i els altres catalans. El sobrenom com a instrument metonímic. Una taxonomia per a un món propi.
—A què li diem urbanitat? Les cases barates. Del barri brut a l’aldea de desheretats.
—La processó i el descampat. Escenes per endreçar el caos. La construcció de la comunitat. Mites i contradiccions.
—Cap al pensament de l’enfora. Michel Foucault i la transparència d’un origen inacabat.

13.05.2021
Luis Goytisolo i la novel·la (i la ciutat) com un conjunt de relats autònoms
*Barcelona, 1958.
Las afueras. Luis Goytisolo i la polifonia. La novel·la (i la ciutat) com un conjunt de relats autònoms.
—De l’estereotip a l’arquetip. La dimensió universal del personatge literari.
—A què li diem «escriptura compromesa»? La relació entre realisme i subjectivisme. El narrador càmera. Enfocar és, ja, una forma de cridar.
—Toni Hill i les ciutats satèl·lit. Vies del tren, fàbrica i descampat. Escenaris per a una dramatúrgia.


20.05.2021
La literatura com a crònica del paisatge. Els camins oberts per Javier Pérez Andújar
*Barcelona, 2011.
Paseos con mi madre. La literatura i la democràcia analògiques. Els «camins del desig» com a desafiament al pla urbanístic.
—La mirada com a instrument narratiu. Narradors omniscients i narradors testimoni.
—Una cultura fronterera. Sanchis Sinisterra i les fèrtils impureses. La tradició sense herència.


27.05.2021
Benvinguts a Barcelona, o l’itinerari quotidià com a empremta de les lluites del passat 
*Barcelona, 2020.
La travesía de las anguilas. El flâneur puja a l’autobús. La història de Manuel Vital.
—Llegir la ciutat. Del rètol que anuncia la metròpolis al cementeri de l’oblit. Palimpsest i relat. Com sobreviure a una narrativa institucional. De Barcelona ‘92 a l’1 d’octubre de 2017.
—Fills de La bola de cristal. Quan ni els fets ni les essències no són suficient. Deleuze i l’esdeveniment com a camp de batalla.
—Ludwig Wittgenstein passeja pel barri. Del dir i el mostrar als jocs del llenguatge. Les escales mecàniques com a símbol.

 

Participants: Albert Lladó

Aquesta activitat forma part de: Institut d'Humanitats. Curs 20/21, Institut d’Humanitats

També et pot interessar

Organitza

Col·labora