Ves al contingut principal

PLACES EXHAURIDES

Institut d’Humanitats

L’espai sonor: poètica i política de l’escolta espacial

Cursos i tallers

Quina relació hi ha entre l'acció d'habitar un espai i el nostre sentit de l'escolta? Aquest curs proposa que habitar i escoltar són dues experiències interrelacionades i coextensives. 

Des del propi cos al paisatge, passant per l’entorn arquitectònic i la ciutat, les sessions s’articulen a partir d’una ampliació progressiva dels marcs espacials que habitem a través de la oïda i que modelen la nostra manera d’escoltar el món i aprehendre la realitat.

El curs combina la pràctica i la teoria: allò experimentat crearà un context de reflexió que permetrà abordar, amb exemples i el comentari de textos, diverses qüestions teòriques transdisciplinars. Inclou una visita a una càmera anecoica i una reverberant, un taller d’iniciació a l’enregistrament de paisatges sonors i la discussió i anàlisi de peces seminals de l’art sonor realitzades per creadors com Alvin Lucier, Max Neuhaus, Christina Kubisch o Janet Cardiff.

Dates, lloc i descripció de cadascuna de les sessions:

28.04.16 | 15.30 a 20.30 h | La Salle Campus Barcelona
D’orelles cap endins: el cos com a espai d’escolta primigeni. Arnau Horta

La sessió pràctica d'aquest primer bloc consisteix en una visita a una cambra  anecoica, una habitació insonoritzada i amb un grau de ressonància pràcticament nul en el que l’oïda es veu abocada cap a l'interior del cos. Aquesta visita ens permetrà viure en primera persona l'experiència de John Cage a l'interior de la cambra anecoica de la Universitat de Harvard a principis dels anys cinquanta. Va ser després d’aquesta experiència que Cage va comprendre que el grau zero del silenci (el silenci absolut) no existeix: sempre escoltem des d'un cos que és ja, ell mateix, un espai sonor insalvable. Partint de la nostra pròpia experiència a la cambra anecoica, parlarem del cos com aquest lloc d'escolta primigeni que sempre habitem al marge del lloc on ens trobem en cada moment. Es discutirà la importància històrica d'una peça seminal per a l'art sonor com "4'33 ''", creada per Cage després de la seva epifania a Harvard. S'explicarà la rellevància d'aquesta peça en el marc de qualsevol discussió teòrica sobre l'escolta espacial i la seva capacitat per posar de manifest la manera en què un determinat context (en aquest cas un auditori) pot modificar la forma d'escolta que exercim en cada lloc . 

 

29.04.16 | 16 a 21 h | CCCB
Habitar a través de l’escolta: espai sonor i arquitectura. Jordi Salvadó i Arnau Horta  

El segon bloc del curs està orientat a l'anàlisi de l'experiència sonora de l’espai arquitectònic. En l’apartat pràctic es reproduiran les condicions d'una obra clau de la història de l'art sonor que examina la proximitat entre l’acció d’escoltar i la d’habitar: "I am sitting in a room" d'Alvin Lucier. Es reproduiran també les condicions de l’obra "Four Rooms" de Jacob Kirkegaard, inspirada en la peça de Lucier i basada en l’exploració del "to d'una habitació" o, dit a la manera de Lucier, "la seva pròpia veu". S'analitzarà com el cos i l'escolta (així com la veu) sempre estan projectats i profundament imbricats amb els espais que habitem diàriament i en el marc dels quals també ens relacionem amb altres persones. En l’apartat teòric d’aquest segon bloc es comentaran les aportacions d’autors de diversos camps per tal d’abordar la vivència sonora de l’espai arquitectònic de manera interdisciplinària: des de l’acústica a la filosofia passant per la literatura o els sound studies.

30.04.16 | 10 a 16 h | Centre Cívic Barceloneta
Paisatge i hàbitat sonor: antropologia i política de l’escolta espacial. Ilaria Sartori i Arnau Horta

El darrer bloc s'ocupa del paisatge sonor, el tercer dels espais d'escolta que es treballaran en el seminari. El punt de partida d'aquest tercer bloc serà la realització d'un taller d'iniciació a la gravació de camp a càrrec de Ilaria Sartori,  membre del projecte Barceloneta Sonora (barcelonetasonora.wordpress.com). Aquest exercici servirà per posar de manifest la complexitat i els diversos nivells de profunditat implicats en l'escolta de qualsevol habitat sonor. Es comprendrà així que habitar un paisatge sonor sempre implica una escolta d'esdeveniments simultanis i que la selecció d'una part d'aquesta pluralitat sonora implica un exercici d'exploració antropològica i una decisió de caràcter polític. A partir d'aquesta experiència es treballaran algunes de les idees del compositor, escriptor i ambientalista canadenc Murray Schafer. L'anàlisi de les idees exposades per Schafer en el seu llibre "The Tuning of the World" es posaran en paral·lel amb el treball de Max Neuhaus, Christina Kubisch o Janet Cardiff, tres artistes que han treballat la qüestió del paisatge sonor des de perspectives molt diferents.

 

També et pot interessar

Organitza

Col·labora

Amb el suport de