L’enigma de la fotografia

Tenint en compte els fonaments d’una ontologia basada en una creença immutable en les imatges, i en el poder de conversar amb l’invisible, el cinema va extreure del registre de la fotografia espiritista els elements d’una gramàtica formal en què els fenòmens d’aparicions i desaparicions en pantalla constitueixen els marcadors essencials de la seva naturalesa màgica.

Prenent com a punt de partida Le Portrait spirite, on Georges Méliès interpreta el paper d’un fotògraf que retrata una jove amb els seus poders psíquics, l’artista nord-americana Rebecca Baron proposa a Detour de Force un retrat pertorbador de Ted Serios, personatge atípic de la cultura popular nord-americana dels anys seixanta, capaç de produir impressions en pel·lícules Polaroid amb els seus pensaments. Si Méliès exaltava, mitjançant els seus trucs òptics, el caràcter meravellós de la imatge fotogràfica, Rebecca Baron se situa en l’examinació del tractament mediàtic, fent de Ted Serios i de les seves fotografies mentals (thoughtography) l’objecte d’una atracció mòrbida privada d’imaginació.

El projecte de desmitificació de la fotografia que es denuncia a Detour de Force sembla capaç de trobar en una pel·lícula industrial produïda per la Societat Nord-americana de Química el seu reflex en negatiu. Concebuda per valorar certs oficis invisibles de la indústria cinematogràfica (en particular els relacionats amb el treball al laboratori) i explicar científicament com es produeix la creació d’imatges en el cinema, The Alchemist in Hollywood fa que el neòfit s’enfronti a un grau d’abstracció gairebé impenetrable, idèntic a la màgia inexplicable de la imatge fotogràfica.

Un programa de Jonathan Pouthier, responsable de programació del departament de cinema del Centre Pompidou (Paris).

Le Portrait spirite, Georges Méliès, 1903, sense so, 2 min; Detour de Force, Rebecca Baron i Doug Goodwin, 2014, 30 min; The Alchemist in Hollywood, American Chemical Society, 1940, 28 min. [Projecció en vídeo.]