L’art que fa sentit

És la imatge d’una taula una taula? Per al polifacètic artista contemporani William Kentridge, una taula també pot ser entesa com una fase de l’existència d’un arbre. Fins i tot, anant més enrere, com el resultat de la transformació d’una llavor o, més endavant, com un element que acabarà en cendres. Així, a la seva famosa sèrie d’animacions Drawings for Projection (1989–2020), un mateix dibuix al carbonet s’altera i transforma a força de traçar-lo i esborrar-lo, evocant la idea d’un present continu; i les ombres, element recurrent als seus treballs, ens recorden que tot està canviant permanentment i que cal malfiar-se de les certeses.

En l’obra de Kentridge les imatges es resisteixen a ser fixades com a significats únics. Des del dibuix, l’escultura, el teatre o l’animació, els seus projectes artístics conviden a explorar el dubte i les ambigüitats i assenyalen els perills de les certeses pròpies. Això no és només una declaració de principis, sinó també, i sobretot, una manera de fer. Per a l’artista, creació i pensament es donen la mà i la pràctica artística esdevé un procés obert que vol comprendre el món a través de l’assaig i l’error.

La sessió comptarà amb un dossier pedagògic per tal que els i les estudiants treballin els continguts prèviament a l'aula i puguin aprofitar al màxim la xerrada.