La mirada distòpica

Una fascinació mòrbida per universos ombrívols i visions apocalíptiques s’ha instal·lat a Occident. Així ho indica el consum actual de distòpies, que no es conforma amb la seva profusa producció en el que portem de segle, sinó que recupera i revitalitza, en diversos formats i gèneres, algunes d’aquelles realitzades en el segle anterior. Però més enllà del component contingent d’aquesta moda, es pot conjecturar l’existència d’un estat concret del món occidental, d’una situació econòmica, social i política que genera angoixa i por i que configura un mode de mirar la societat i el seu futur que es pot anomenar “distòpica”.

El curs proposa indagar, a partir d’algunes obres escollides entre les més conegudes del gènere, el vincle entre el relat distòpic i la mirada que el produeix. O el que ve a ser similar, el vincle entre la societat i les creences que té de si mateixa, moltes vegades inconscients, i que es reconeixen en el moment de llegir-les o veure-les en pantalla, encarnades en una història.

 

21.04.2022
La mirada distòpica

28.04.2022
Retorn a 1984. L’ombra del totalitarisme a Occident

05.05.2022
Una felicitat tan funesta. Aldous Huxley, Un món feliç

12.05.2022
L’apocalipsi tecnològica. Don DeLillo, El silenci

19.05.2022
La teocràcia o el regne de Déu als inferns. Margaret Atwood, El conte de la serventa; Els testaments

26.05.2022
2022, la fi d’un món. Michel Houellebecq, Submissió