«La memòria dels animals» de Claire Fuller

La Neffy, una biòloga marina de vint-i-set anys, fuig del dolor i la culpa i del gran error que ha estroncat la seva carrera professional. La possibilitat de ser voluntària en un assaig controlat d’una vacuna li ofereix una manera de pagar els deutes i, potser, de començar a redimir el seu passat. Potser és l’última esperança de la humanitat per trobar la cura a una pandèmia devastadora que es va estenent i que provoca danys sensorials, pèrdua de memòria i, en la majoria dels casos, la mort. Però quan el virus muta i el futur que havia somiat s’esfuma, ella i altres voluntaris —Rachel, Leon, Yahiko i Piper— hauran de decidir quin camí han de triar.

La Neffy podria trobar consol en una nova tecnologia que li permet revisitar els records del passat, o confiar en els voluntaris atrapats a l’hospital amb ella, o, potser, la seva millor oportunitat es troba en el desconegut món exterior.

La memòria dels animals (editorial Les Hores), és una novel·la tensa i carregada d’emocions sobre la llibertat i la captivitat, la supervivència i el sacrifici, i sobre si es pot salvar algú abans de salvar-se un mateix. Fent ús d’una prosa despietada i colpidora, Fuller dona una volta a la literatura distòpica i enfronta la seva protagonista a una decisió impossible: passar comptes amb els fantasmes d’un món que només existeix en el seu record o posar la vista en un futur que es presenta caòtic, terrorífic i desconegut.