La conquesta invisible:

L'espectre radioelèctric -l'espai d'ones electromagnètiques en què circulen emissions de ràdio i TV, senyals de telefonia mòbil i GPS, xarxes de Wi-Fi...- és el sòl urbanitzable de la societat de la informació. La seva progressiva colonització i conquesta al llarg del segle xx han transformat l'articulació de les ciutats i les relacions entre els individus.

 

Tanmateix, sabem molt poques coses sobre l'espectre: qui el posseeix, de quina manera s'administra, com se'n decideixen els usos. Tot i ser un recurs pretesament escàs i preciós, la seva regulació està rarament sotmesa a processos d'escrutini públic.

A dos anys de "l'apagada analògica" -la transformació de totes les emissions de ràdio i TV en digitals-, cada vegada hi ha més veus que reclamen canvis profunds en el model de gestió de l'espectre per tal de fomentar-ne la dimensió d'espai públic i comunitari, i perquè hi puguin accedir cada vegada més agents socials, ara que tots som en major o menor grau emissors. Els activistes per "l'espectre obert" plantegen, a més, que l'escassetat de freqüències hertzianes que obliga a regular el sistema és herència d'un model tecnològic caduc que, si es replantegés, podria obrir una nova era d'"amplada de banda infinita".

Dialoguen Jonah Brucker-Cohen, artista digital conegut pels seus projectes que subverteixen les arquitectures de xarxes de comunicacions; Honor Harger, membre del col·lectiu radioqualia i experta en les lectures culturals sobre l'espectre; Armin Medosch, crític i activista per l'espectre obert, i William J. Mitchell, catedrÀtic d'arquitectura de l'mit i un dels més reconeguts experts en les connexions entre espai urbà i espai digital.