Jean-Daniel Pollet

Jean-Daniel Pollet és potser el director més enigmàtic sorgit de la nouvelle vague. Elogiat per cineastes (Cocteau, Becker o Godard) i crítics i desconegut pel públic, el seu estil assagístic i poètic ha sabut construir un pont entre la modernitat cinematogràfica i les runes i vestigis d'altres escriptures artístiques: així, l'itinerari de 35000 km. per la Méditerranée, on va descobrir l'únic temple grec allunyat del mar, Bassae; la lectura del conte de Maupassant Le horla; o el passeig de La femme aux cent visages pels rostres femenins de la història de la pintura sota la música de Pierrot le fou. En la seva recerca de noves formes cromàtiques o de muntatge, cada de pla de Pollet, escrivia Godard, s'assembla a "una onada que imprimeix i esborra la paraula record, la paraula felicitat, la paraula dona, la paraula cel..."

1a part
Méditerranée, 1963, 44'
Bassae, 1964, 9'

2a part
La femme aux cent visages, 1966, 10'
Le horle, 1967, 37'