Instàncies de violència

La violència es dissimula veladament en l'ordre social i, tanmateix, determinades institucions, definidores de la nostra història i de les nostres societats, giren al voltant de la violència. Un dels seus esforços més importants és no només gestionar-la, sinó també ocultar-la i naturalitzar el sistema d'exclusió sobre el qual es construeixen els estats contemporanis. Aquest curs s'articula al voltant d'algunes d’aquestes instàncies — la pròpia democràcia, el dret o el patriarcat—, i es pregunta com es relacionen entre si i elaboren la seva violència constitutiva, en un moment en què l'autoritarisme i la destrucció envaeixen l'escenari polític.

 

08.04.2024
L' Estat de dret com a condemna. Paula Kuffer

A la tradició moderna, el dret s'identifica amb la justícia i l'Estat té el monopoli de la violència. En aquest sentit, Walter Benjamin denuncia que els ordres jurídics contemporanis tenen la violència com a fonament i legitimen el seu ús arbitrari. Però si la violència opera tant en la fundació com en la conservació de qualsevol sistema legal, si es revela com a instauradora de qualsevol relació de dret i, per tant, de poder, ¿és possible concebre una forma de llei que no exerceixi la força i l'opressió?

• Walter Benjamin, Para una crítica de la violencia, en Iluminaciones IV, Taurus, Madrid, 1991.
• Judith Butler, «Walter Benjamin y la crítica de la violencia», en ¿A quién le pertenece Kafka? Y otros ensayos. Santiago de Chile, Palinodia, 2014.
• Jacques Derrida, Fuerza de ley. Madrid, Tecnos, 2008.

 

22.04.2024
Democràcia autoritària? Steven Forti

L'auge dels populismes i les noves extremes dretes és un dels principals símptomes de la profunda crisi que estan patint les democràcies liberals. Està tornant el feixisme? Estem entrant en una fase històrica marcada per un progressiu retrocés dels valors democràtics? Quant autoritarisme poden assumir les democràcies abans d’acabar engolides pels fantasmes del passat? Les autocràcies electorals, com l'Hongria de Viktor Orbán, representen un model d’allò que ens ofereix el futur?

• Steven Forti, Extrema derecha 2.0. Qué es y cómo combatirla, Madrid, Siglo XXI, 2021.
• Cas Mudde, La ultraderecha hoy. Barcelona, Paidós, 2021.
• Steven Levitsky y Daniel Ziblatt, Cómo mueren las democracias. Barcelona, Ariel, 2018.

 

29.04.2024
La violència patriarcal. Laura Llevadot

Probablement, la violència envers els cossos feminitzats té més a veure amb el fet que el contracte social ha estat sempre un contracte sexual, que no pas amb una

anomalia psicològica. Si, com afirma Lacan, l’inconscient és polític, també l’inconscient de la feminitat i la masculinitat conserven l’estructura de la dominació que regna en les nostres societats. Fer conscient el nostre inconscient constitutiu, qüestionar el propi desig, es revela, d’aquesta manera, com una tasca política que no deixa indemne les estructures socials, institucionals i legislatives que ens condemnen a reproduir la violència que patim i infligim.

• Carole Pateman, El contrato sexual. Madrid, Ménades Editorial, 2019.
• Rita Segato, Las estructuras elementales de la violència. Ensayos sobre género entre la antropología, el psicoanálisis y los derechos humanos. Buenos Aires, Prometeo Libros, 2021.

06.05.2024
Del malestar en la cultura al discurs capitalista. CANVI DE PONENT. Alicia Valdés

Ja a principis del segle XX, Freud identifica el gaudi paradoxal de la dominació, que sosté els imperatius neoliberals de rendiment que avui rebutgem, però als quals ens sotmetem invariablement. Alhora, tant els partits progressistes com els conservadors semblen incapaços de regular el capitalisme, de manera que podríem trobar-nos davant del col·lapse de les forces polítiques. Quina relació s’estableix entre l’inconscient i el poder social? ¿Com transformar i debilitar les instàncies opressives que ens constitueixen?

• Jorge Alemán, Soledad: Común. Barcelona NED, 2024.
• Sigmund Freud, El malestar en la cultura. Barcelona, Alianza, 2010.