Imatges del temps al cinema

Recorregut per les experiències del temps que ens ofereix el cinema a partir de la distinció formulada per Deleuze entre les imatges que ens donen una representació indirecta del temps i aquelles que el mostren directament, aquest curs no pretén oferir un estudi de l'obra d'aquest autor, només indicar algunes de les formes cinematogràfiques que expressen el temps de les coses.

L'itinerari que proposem s'estructura en tres moments: el del domini de la narració clàssica de Hollywood, el de les avantguardes dels anys 20 i el de la Modernitat iniciada pel cinema europeu a partir de 1945.
Des d'aquests tres àmbits comentarem els recursos cinematogràfics que diferents cineastes han utilitzat per modular el temps a través de les imatges.

 

Formes narratives del temps: aproximacions al classicisme de Hollywood des del melodrama i el cinema negre.

El ritme de les formes i la dialèctica de les emocions. Teories del muntatge soviètic: Vertov, Pudovkin i Eisenstein.

L'experiència directa del temps: el nou realisme de les imatges: de Rossellini a Godard.

Suspensions del relat: l'atracció del buit al cinema d'Antonioni i Ozu.

La depuració de les formes i la visibilitat de les imatges al cinema de Bresson. Derivacions de la modernitat en el cinema contemporani.