Gestos i fragments. La col·lectivitat en el cinema d’Óscar Menéndez i Joyce Wieland

A partir de la dècada de 1960, Óscar Menéndez va documentar les mobilitzacions de camperols i treballadors, el moviment estudiantil i la massacre de Tlatelolco. Sota la seva coordinació, Historia de un documento és el resultat d’un esforç per comunicar internacionalment la situació dels presos polítics del 68. Amb l’ajuda de companyes i familiars, va introduir d’esquitllentes a la presó una petita càmera de súper-8, i durant uns quants mesos, en els dies de visita, introduïen i treien els rotlles exposats. Amb una tècnica naturalment imperfecta, registren amb vitalitat els barrots d’acer i les reunions als passadissos, però també les ratllades i la pols. El 1970, Menéndez va viatjar a París i va aconseguir produir la pel·lícula amb el suport de Jean-Paul Sartre i del canal ORTF. Malgrat tot, no es va emetre oficialment perquè els governs mexicà i francès la van censurar.

En el cas de Solidarity, 5.000 persones es van manifestar l’abril del 1973 per  donar suport a la vaga de les treballadores de la fàbrica de galetes Dare. A diferència de la pel·lícula de Menéndez, no som dins d’una presó, però, amb la tria d’un enquadrament igualment confinat, Wieland també ens convida a protestar el treball de les aparences. Per tant, enfront de trepitjades i cames, herba o asfalt, cançons, discursos encoratjadors o murmuris i rialles, tractar d’habitar el lloc d’aquestes lluites implica necessàriament recompondre el nostre univers sensible.

Solidarity, Joyce Wieland, 1973, 16 mm, 10 min; Historia de un documento, Óscar Menéndez, 1971, 16 mm, VOSE, 50 min.

Projecció en 16 mm.

Còpies procedents de Light Cone i Arsenal, respectivament.

Agraïments: Óscar Menéndez i Emiliano Menéndez.