Gandules
Gandules'07
Travelling. Viatges, descobriments i emocions a 24fps
Audiovisuals + Festivals
Gratuït
Gandules’07 mostra, en el marc de NOW, pel·lícules que viatgen i ens fan viatjar, que tracen nous mapes i descobreixen territoris. De cineastes que ens envien les seves pel·lícules com targetes postals: imatges i paraules del món. De l’exploració cinètica i el desplaçament pels continents (Àfrica, Àsia, Europa, Amèrica), del mar, les ciutats, les illes, la neu. De les rutes i les estacions, els viatges estàtics (els retrats i els autoretrats) i les fugides. Del desig de desplaçar-se i de filmar. I de com qualsevol veritable viatge comporta un doble moviment: el físic i l’emocional, el de les pel•lícules que es mouen i ens commouen.
REDESCOBRIR EL TERRITORI
1 d’agost
Oskar Fischinger, München-Berlin Wandering / 1927 / 3’
Al llarg de gairebé tres mesos, el mestre de l’animació va recórrer a peu els 500 km que separen Munic i Berlín tot parant i filmant fotogrames únics dels paisatges i rostres que trobava. Un passeig ?un paisatge? interior i exterior.
Abderrahmane Sissako, La vie sur terre / 1998 / 73’
A la vigília de l’any 2000, Sissako, establint-se a Europa, torna a Sokolo, un poble de Mali, per retrobar-se amb el seu pare. Allà troba Nana, una noia jove, recorre els carrers, les places, l’oficina de correus o el camp i redescobreix la llum, la terra, els colors, la bellesa d’Àfrica. Un film lluminós sobre l’emoció i el desig de filmar.
2 d’agost
Jonathan Hodgson, Feeling My Way / 1997 / 8’
Un camí de casa a la feina filmat amb Súper 8 i convertit en un collage de pintures animades i textos. L’exploració formal i plàstica descobreix el fluir de la consciència.
Wim Wenders, Alice in den Städten / 1974 / 110’
Desorientat i incapaç d’escriure un article sobre l’Amèrica profunda, Phil decideix tornar a Alemanya amb els centenars de Polaroids que l’acompanyaren en el seu erràtic viatge. A l’aeroport coneix una dona que el deixa al càrrec de la seva filla, Alice, qui també desitja tornar a casa. La tornada al país natal es converteix en una recerca de la identitat i del territori europeu. La primera road movie del cineasta de les rutes.
LA RECERCA DE L’ALTRE
7 d’agost
Georges Schwizgebel, Le vol d’Icare / 1974 / 3’
Les notes musicals i les bombetes de llum, la pintura i la música a través del cinema.
Jean-Luc Godard, Le mépris / 1963 / 103’
Paul rep l’encàrrec de reescriure un guió sobre L’Odissea. La seva muller, Camille, l’estima profundament, però un incident transforma l’amor en menyspreu. Godard explora totes les vibracions emocionals del cinema: el desig de filmar una actriu (Brigitte Bardot), el món modern (Roma) i l’antic (Capri), el sol i el mar, la bellesa de les llengües i la música.
8 d’agost
Stuart Hilton, 6 Weeks in June / 1998 / 6’
Hilton construeix el seu film amb els dibuixos en blanc i negre que va anar realitzant al llarg d’un viatge des dels Estats Units fins a Europa.
Jem Cohen, E-bow The Letter (videoclip REM) / 1996 / 5’
Cineasta autodidacte, Cohen és un flâneur fascinat pels espais urbans.
Sophie Calle i Greg Shephard, No Sex Last Night / Double Blind / 1992 / 76’
La fotògrafa Sophie Calle emprèn un viatge amb el seu company pels Estats Units. La seva relació s’ha degradat i ella li proposa fer una pel·lícula: cadascú disposarà d’una càmera personal, a la qual haurà de confiar totes les seves frustracions al llarg del viatge.
9 d’agost
David Cronenberg, Camera / 2000 / 6’
Una confessió davant de la càmera sobre la por al vampirisme del cinema.
Werner Herzog, Mein liebster Feind / 1999 / 95’
La relació tempestuosa entre Herzog i Kinski va durar anys. Una exploració en una ment egocèntrica i dement amb la qual Herzog fa un autoretrat i una anàlisi memorable de la relació creativa entre un cineasta i un actor.
Amb la col·laboració de: Goethe-Institut Barcelona
EN TRÀNSIT
14 d’agost
Bennett Miller, When The Deal Goes Down (videoclip Bob Dylan) / 2006 / 5’
A la manera de home movie dels anys cinquanta, un retrat líric de Scarlett Johansson per a una de les cançons de Modern Times, l’últim disc de Dylan.
D.A. Pennebaker, Don’t Look Back / 1967 / 95’
A la primavera del 1965, Bob Dylan tenia 25 anys i estava en el punt àlgid de la seva fama. El seu mànager, Albert Grossman, volia convertir-lo en la gran atracció cultural de l’època i va demanar a Pennebaker que filmés la seva gira per Anglaterra. Pennebaker era un jove cineasta que havia dissenyat un dels primers sistemes portàtils de càmera i so. La seva tècnica lleugera de rodatge li va permetre captar tot el que envoltava la gira ?les festes en els hotels, els viatges en tren, la negociació dels contractes, la histèria dels fans? tot realitzant un aspre retrat del músic.
16 d’agost
Nagisha Oshima, Shonen (Noi) / 1968 / 97’
Quan Oshima va crear Shonen, era el gran cineasta de la nova onada japonesa, de les ruptures formals i les transgressions temàtiques. Malgrat això, a Shonen va optar per la transparència narrativa per crear un film més emotiu. A partir d’una notícia de la premsa, Oshima explica la història d’una família que obligava el seu fill de deu anys a fingir accidents de circulació per rebre les compensacions econòmiques. És una pel•lícula de colors intensos i enquadraments mesurats, un viatge a través del pas de les estacions per l’arxipèlag i la mentalitat japoneses.
Amb la col·laboració de: National Film Center (The National Museum of Modern Art), Tòquio
FORA DEL MAPA
21 d’agost
Aki Kaurismäki, Those Were The Days / 1991 / 6’, These Boots / 1992 / 5’, Happy Together [breu fragment extret de: Total Balalaika Show / 1994 / 52’]
Una celebració, llunàtica i plena d’embriagada melangia, de la lleugeresa de les cançons i del cinema.
Boris Barnet, U sàmogo sínego mória (Al costat del mar més blau) / 1936 / 70’
Barnet és un cineasta únic, una illa en el cinema soviètic: les seves pel·lícules són càlides, alegres i nostàlgiques. Fou arraconat pel règim soviètic i admirat per Tarkovski o Iosseliani. U sàmogo sínego mória és la història de dos amics, una dona i un kolkhoz de pescadors en una illa del mar Caspi. «Una meravella plena d’admiració per l’existència, l’amor, el desig i la fidelitat» (Iosseliani).
22 d’agost
Kelly Reichardt, Old Joy / 2006 / 73’
Dos vells amics es retroben per emprendre un viatge en cotxe als confins d’un bosc. Mark està a punt de tenir un fill i Kurt no ha posat seny. Una road movie sensitiva i subtil des del nord de Califòrnia, amb música de Yo la Tengo. Primer premi en el festival de Rotterdam.
23 d’agost
Roman Polanski, Ssaki (Mamífers) / 1961 / 10’
Dos homes caminen per la neu tot arrossegant un trineu: els seus cossos semblen a punt de dissoldre’s en l’espai blanc. Una peça vibrant d’un humor absurd.
Ermanno Olmi, Il tempo si è fermato / 1959 / 83’
El primer llargmetratge d’Olmi és gairebé una versió còmica i humanista de La quimera de l’or de Chaplin: la història d’un treballador vell i un de jove que s’encarreguen de controlar una presa en la muntanya, en ple hivern i aïllats per la neu. Una trobada generacional.
FUGIDES
28 d’agost
Georges Schwizgebel, Perspectives / 1975 / 2’
El cineasta suís crea universos de transició i de pas amb pinzellades clares i soltes de colors vius. Les imatges es transformen en un moviment fluid que venç les fronteres del temps i de l’espai.
Terrence Malick, Badlands / 1973 / 95’
La personal i lírica versió d’una història real de la crònica negra americana: la fugida romàntica i criminal de Kit, un rebel sense causa, i Holly, una solitària adolescent. Una poètica fugida per l’Oest Mitjà, una visió sensorial de la pèrdua del paradís i del primer amor.
29 d’agost
Jonathan Glazer, Karma Police (videoclip Radiohead) / 1996 / 4’
Un cotxe persegueix un home per una carretera nocturna. Glazer ho va imaginar després d’un malson. Una exploració cinètica de l’angoixa.
John Cassavetes, Gloria / 1980 / 123’
Quan la màfia mata als pares d’un nen porto-riqueny, la seva veïna, Gloria, se’n fa càrrec i junts emprenen una fugida per Nova York escapant de l’organització. «Aquesta pel•lícula tracta d’una dona que perd el control i surt en defensa d’un nen amb el qual no tenia res a veure» (Cassavetes). En la seva més pura incursió en el thriller, Cassavetes consagra el film al retrat de la seva muller, l’actriu Gena Rowlands.
30 d’agost
Johan van der Keuken, Paris à l’aube / 1957 / 10’
Cada matinada, a les quatre, Van der Keuken filma la seva fascinació per París. Tenia vint anys i va ser la seva primera pel•lícula.
Benoît Jacquot, À tout de suite / 2004 / 95’
Ella té 19 anys i s’ha enamorat d’un jove marroquí atracador de bancs. Després d’un cop frustrat, els dos emprenen una llarga fugida per Espanya, el Marroc i Grècia. Amb una càmera DV, Jacquot filma una història vibrant de joventut.
Aquesta activitat forma part de: Gandules 2007, Gandules