05.06.2024
Ètica i estètica a Hildegarda de Bingen.
Representant de l’alta cultura monàstica, la magistra renana compta amb un imaginari molt fructífer. Les “visions” inspirades per Déu li van atorgar una autoritat religiosa que va tenir un profund impacte en la societat del seu temps. D’entre els múltiples vessants del seu pensament, ens centrarem en la seva concepció de l’ésser humà, situat en una cruïlla de decisions amb les quals va donant forma al seu camí de vida. L’ànima estableix un diàleg dialèctic amb les forces del bé del mal i aprèn a beneficiar-se de la utilitas medicinal de la natura. La bellesa, afirma Hildegarda, és també un fàrmac.
12.06.2024
L'univers escolàstic d'Herrada de Hohenbourg.
Amb el seu llibre Hortus deliciarum o El jardí de les delícies, Herrada passa a la història com la primera editora coneguda d’una enciclopèdia llatina en època medieval. Aquesta magnífica obra – conservada només parcialment – és així mateix un tractat teològic que l’abadessa de Hohenbourg va elaborar com l’abella que construeix una bresca de mel per nodrir les ànimes de les seves filles. Viatjarem al cor del seu monestir, dedicat a santa Odila i ubicat en un paratge únic al capdamunt de la serralada dels Vosges alsacians, així com del seu llibre, fornit de textos i d’imatges precioses que tracten de la història de la humanitat.
19.06.2024
El vol celeste de Christine de Pizan.
A les portes del Renaixement, Christine és una de les primeres humanistes. No parla des del monestir ni per mitjà de l’autoritat divina, sinó a partir del “jo” (moi), una instància que mostra un nou emplaçament de la autoritat femenina. Tractarem sobre La ciutat de les dames i sobre El camí del llarg estudi, una mostra de literatura onírica, escrita en vers, en la qual emprèn un vol celeste de la mà de la sibil·la de Cumes. Observar la terra des dels cels, junt amb altres Dames, li permet de reflexionar i intentar pacificar el regne de França del seu temps.
26.06.2024
Juliana Morell: racionalisme i mística eròtica.
El nom de Juliana Morell es troba al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Se la considera una representant del saber femení i, paradoxalment, no en sabem res sobre ella. Juliana va cercar a contracorrent d’un espai propi, entre el mon i el claustre, entre el temps i l’eternitat. Travessada per les contradiccions del barroc, el seu pensament flueix orgànicament entre el racionalisme cartesià i la mística teresiana. Va ser la primera doctora en filosofia de la història i va destacar en l’àmbit de la lògica i la retòrica. Actualment es pot visitar una exposició monogràfica sobre Juliana Morell al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.
