Filosofia enfront de l’ecocidi

El projecte de domini de la natura impulsat per les societats industrials ens està conduint a tota velocitat cap a l’ecocidi. Tot i que fa dècades que som conscients que la destrucció dels ecosistemes, l’extinció massiva d’espècies i l’impacte del caos climàtic ens està portant al col·lapse, hem estat incapaços de canviar el nostre rumb. Ara el temps apressa i les generacions més joves criden als carrers la seva rebel·lió per la vida, alhora que ens preguntem què hem de fer. Encara som a temps d’aturar la catàstrofe ecològica? Podrem adaptar-nos al caos climàtic que ve? Seran el decreixement i el rewilding les millors estratègies? Hauríem de limitar l’expansió de l’espècie humana per tal que la biosfera pugui recuperar-se?

Afrontar l’ecocidi requereix, primer i abans que res, aprendre a pensar, a sentir i a viure d’una altra manera. Ens urgeix un nou marc filosòfic, ètic i fins i tot lingüístic per superar el pensament antropocèntric i antiecologista en el qual estem atrapats, reconciliar-nos amb la comunitat multiespècie que conforma la biosfera i, en última instància, reconciliar-nos amb la nostra pròpia animalitat.

En aquest curs discutirem quines propostes filosòfiques i polítiques podrien ajudar-nos a construir societats capaces d’arrelar-se de manera respectuosa a la Terra; propostes que, en la pràctica, comporten un replantejament profund de la nostra forma de viure.

03.02.20
Filosofia per a canviar el futur. Marta Tafalla

La cosmovisió antropocèntrica que fonamenta gran part de les filosofies occidentals ens impedeix tant entendre la magnitud de la catàstrofe com imaginar solucions. Necessitem comprendre els errors que sustenten aquests marcs mentals i elaborar filosofies que ens ajudin a donar una resposta adequada a la crisi civilitzatòria davant la qual ens trobem.

10.02.20
Malgrat Zizek, Badiou i Morton li diguin a vostè que la natura no existeix… Jorge Riechmann

Amb massa freqüència, el debat sobre la necessària superació del dualisme humanitat/natura, o cultura/natura, desemboca en propostes filosòfiques d’inexistència de la naturalesa. En aquesta sessió s’argumentarà, per contra, que existeix un concepte de la natura (natura com a biosfera, per abreviar) consistent i molt necessari a l’hora d’abordar la devastadora crisi ecològico-social que han generat les societats industrials.

17.02.20
Una ètica de la simbiosi en el si d’una cultura gaiana. Jorge Riechmann

La proposta ecologista no té a veure amb un (impossible) retorn a la natura verge, sinó que convida a un retrobament amb la pròpia naturalesa. És imperatiu redescobrir-nos com els éssers naturals que som: criatures gaianes en una biosfera terrestre on tot està connectat amb tot, on tenim responsabilitats de germans grans envers les demés criatures. La visió simbiòtica de l’evolució (Lynn Margulis) i la teoria de Gaia (James E. Lovelock, Carlos de Castro) són elements clau per a l’emergència d’una cultura humana viable en el tercer planeta del Sistema Solar, més enllà de la catàstrofe de l’Antropocè.

24.02.20
Aprendre a pensar i a sentir fora de la bombolla antropocèntrica. Marta Tafalla

Detener el ecocidio requiere pensar y sentir de otro modo, fuera del paradigma antropocéntrico que encierra la mayor parte de la filosofía occidental. Hacia otra filosofía pueden guiarnos el ecofeminismo (Val Plumwood, Alicia Puleo, Angélica Velasco), repensar el concepto de felicidad (Carmen Velayos) o explorar una estética profunda de la naturaleza (Allen Carlson, Yuriko Saito) que nos ayude a reconectar con las otras especies y con los ecosistemas que conforman la biosfera.

02.03.20
Aprendre a habitar la Terra: decreixement i rewilding. Marta Tafalla

Detenir l’ecocidi requereix viure d’una altra manera, fonamentalment aprendre a conviure en la comunitat multiespècie que constitueix Gaia. El decreixement i el rewilding (George Monbiot, Edward O. Wilson) són les dues cares del projectes més esperançador, que encaixa amb la proposta zoopolítica (Sue Donaldson & Will Kymlicka) i amb una estètica profunda de la naturalesa.