Amazònies
Escriptures del que és salvatge
Gestos artístics davant de la crisi climàtica
Debats
La filòsofa Marta Tafalla, l’artista Silvia Zayas i els cineastes Emilio Fonseca i Xiana do Teixeiro ens conviden a pensar en les seves pràctiques d’aproximació i registre de la vida salvatge com a formes de trobada, intercanvi i acollida.
Com registrar avui el que és salvatge? Com distingir-ne la presència entre les capes de pol·lució, urbanització, soroll? Com establir un diàleg contemporani amb vides salvatges i, alhora, amb aquesta noció tan complexa, densa i hereva de segles de colonització i cegueses? En les obres de Silvia Zayas i d’Emilio Fonseca i Xiana do Teixeiro es posa en marxa una observació —podríem dir-ne una semiologia empàtica— que fa espai a la vida salvatge contemporània i la reaprèn: revelant-ne les petjades i les maneres de viure, assenyalen amb urgència les marques que la nostra crisi ecològica imprimeix en cada petjada vivent.
Silvia Zayas s’interessa per maneres de filmar que desplacen la més habitual mà-ull i se centra a filmar de manera hàptica: els ulls se’ns amplien amb una càmera-cos que busca, es desplaça, dona moviment, reorienta i palpa. En el seu últim projecte, ruido ê, i la seva pel·lícula ruido ê (the film) (2023), explora les tensions entre diferents modes de percepció subaquàtica i atén de forma especulativa i experimental a l’impacte del soroll antropogènic en els animals marins, més concretament en una varietat de rajada elèctrica de nom científic Torpedo torpedo (coneguda en català com a tremolosa) que habita en costes de zones urbanes, com la de Barcelona. ruido ê és un projecte artístic centrat en la percepció i en la noció de soroll, no només com a impacte acústic, sinó també com allò que no podem llegir perquè encara no ho coneixem.
Per la seva banda, Emilio Fonseca explora les relacions entre humans i no humans tenint en compte la justícia interespècie. La seva última pel·lícula, Salvatge, salvatge (Salvaxe, salvaxe, 2024), rastreja imatges i absències del llop ibèric, i s’enfronta a una història audiovisual feta d’imatges-simulacre de la natura salvatge. Amb Xiana do Teixeiro, coguionista i productora de Salvatge, salvatge, fa temps que reflexionen sobre les relacions de curiositat, companyonia i cooperació entre diferents espècies/comunitats en el planeta viu, i problematitzen la mirada tradicional del cinema envers el món natural.
Com a activitat complementària a aquesta sessió, el divendres 31 de gener a les 19.00 h es projectarà a la sala ZUMZEIG Salvatge, salvatge, d’Emilio Fonseca.
Modera: Santiago Fillol
Participants: Marta Tafalla, Silvia Zayas, Emilio Fonseca, Xiana do Teixeiro
Aquesta activitat forma part de: Amazònies
Continguts relacionats
Escriptures del que és salvatge
Gestos artístics davant de la crisi climàtica
Com registrar avui el que és salvatge? Com distingir-ne la presència entre les capes de pol·lució, urbanització, soroll? La filòsofa Marta Tafalla, l’artista Silvia Zayas i els cineastes Emilio Fonseca i Xiana do Teixeiro ens conviden a pensar en les seves pràctiques d’aproximació i registre de la vida salvatge com a formes de trobada, intercanvi i acollida.