El cinema visionari de Pierre Clémenti

La feina d'actor va permetre a Pierre Clémenti de comprar-se una Beaulieu de 16 mm i emprendre «una fabulosa aventura vivent: FILMAR». Per mitjà de muntatges plàstics, cromàtics i rítmics de «balbucejos, fulgors, il·luminacions, intimitat revelada», va alliberar una forma romàntica sobre el seu imaginari i des d'una contra-societat artística i utòpica.

En aquesta sessió projectem tres de les seves obres. La révolution n'est qu'un début. Continuons le combat pertany a la primera etapa del cineasta, caracteritzada per una poètica psicodèlica, carnal, al·lucinada, dins de la constel·lació del 68. Souvenirs souvenirs, recentment descoberta als magatzems del centre Pompidou, es compon a partir de rushes de fa deu anys; en aquest segon període, la bellesa evocativa de l'àlbum familiar i el fil de la memòria entremesclen vida i obra, en un «mirall màgic de visions múltiples». Soleil és representativa de la seva etapa final; més gèlida i angoixada, que brolla del seu empresonament infundat a Itàlia per possessió de drogues, el 1971.

La recuperació i la restauració de l'obra fílmica de Cleménti, que va deixar nombrosos materials inconclusos, ens descobreix la plenitud d'una autobiografia filmada, creada a través d'experiències visionàries i de subversió política des del que és sensorial. Com assenyala Nicole Brenez, Cleménti es fa càrrec de la protesta col·lectiva contra la censura social i l'autocensura privada en el seu cinema, exposant «la seva vida i el seu cos fins als replecs més mínims del plaer i del patiment».

La révolution n'est qu'un début. Continuons le combat, 1968, sense so, 20’

Souvenirs souvenirs, 1967-1978, sense so, 28’

Soleil, 1988, VOSC, 16’

Projecció en DCP. Còpies procedents de la Cinémathèque Française.