Deu històries d'amor. Seminari de filosofia

Hem reunit per a aquest curs deu històries d’amor, explicades per novel·listes i cineastes. La selecció no ha estat gens fàcil, l’art i la literatura han tingut des de sempre en l’amor una de les seves fonts d’inspiració i abunden, per tant, les obres sobre el tema. Obligats a triar, ens hem inclinat per deixar fora de la llista els «imprescindibles» del gènere, tristans, julietes, werthers, karènines, a fi de tractar aspectes de l’amor que no s’acostumen a comentar a propòsit d’aquests grans clàssics.

Excepte una d’extreta d’Els fets, novel·la autobiogràfica de Philip Roth, totes les històries són fictícies, sense que aquesta condició suposi un menyscabament al seu valor de veritat. Quan la ficció encara assumptes universals en una història particular, és tan veraç com pugui ser-ho la crònica, el documental o el testimoni oral dels fets, amb l’avantatge sobre aquests relats que posa a la nostra disposició un patrimoni pràcticament il·limitat de referències comunes, en aquest cas històries d’amor de la novel·la i el cinema. Un avantatge gens menyspreable quan es vol tractar col·lectivament un tema.

Com en els dos cursos anteriors sobre l’amor, el tractament serà filosòfic, diferent del de la filologia o l’art.

El curs consta de deu sessions, que tindran lloc tots els dijous entre el 2 d’octubre i l’11 de desembre, a excepció del 4 de desembre.

 

Gelosia d’una idea: Stendhal, Vanina Vanini

 Art i desig: George Bernard Shaw, Pigmalió

 Amor a un fantasma: Alfred Hitchcock, Vertigen

 Una atracció funesta: Philip Roth, Els fets

 Viure per a una obsessió: Francis Scott Fitzgerald, El gran Gatsby

 Rivalitat: Luchino Visconti, L’innocent

 Una pretensió desenraonada:J. M. Coetzee, Home lent

 Velles fórmules per a situacions noves: Jason Reitman, Up in the Air

 El poder de la feblesa: Truman Capote, Esmorzar a Tiffany’s

 L’altre, aquest desconegut: Woody Allen, Alice