Cromàtica I. Patrick Bokanowski.

Més enllà de la idea tan generalitzada en el cinema industrial que el bon color és aquell que no es fa veure, l'interès del film experimental pels components materials del cinematògraf i per l'ús de tots els seus recursos expressius l'han portat a fer servir el color per avançar en els seus experiments en el seu desig d'expansió del medi. Els tractaments del color van des del seu ús expressionista, el fet de ressaltar les qualitats gràfiques i plàstiques de les imatges fins al seu estudi com a component estructural.

A Bokanowski, cineasta-pintor, artista-alquimista que pinta amb la càmera, l'hi devem algunes de les visions més sorprenents, peculiars i fantàstiques del cinema actual. La seva obra, curta, degut a una minuciosa elaboració, treballa en un primer període anguniosos móns obscurs que segueixen la lògica del malsón, i que trobem poblats d'estranys éssers entregats a obssesives accions anodines. La imatge, d'alta densitat, envaïda pel virus d'un maëlstrom gràfic, abasta un esplendor plàstic que culminarà en L'Ange, paradigma del film de culte.
Després d'un llarg parèntesi d'inactivitat, La Plage, va obrir una segona etapa d'una major serenitat, marcada per una sortida de l'estudi, en la que mostrava un inèdit interès per les escenes banals que es desenvolupen en paisatges naturals, en els quals trobem les influències de la pintura moderna -Tanguy, Seurat...-

1a Part
Déjeuner du matin, 1974, 12'
La Plage, 1991, 14'
Au bord du lac, 1994, 6'
Flammes, 1998, 5'

2a Part
L'Ange, 1982, 70'