Ciència al Nadal 2015

Programa:

"Introducció de Ricard Solé" 
+FUTURS: nosaltres, el planeta i la ciència
¿Quin és el futur que ens espera? ¿Podrem resoldre els enormes reptes que representen el canvi climàtic i l’explosió demogràfica? ¿Anem a un món on els avenços científics arribaran a tothom o només a alguns? ¿Caldrà modificar el nostre planeta per sobreviure? Mentre el món s’enfronta amb un futur incert, es desenvolupen noves disciplines com la biologia sintètica, que ofereixen la possibilitat de tractar malalties o fins i tot redissenyar la biosfera i el nostre entorn. Dennis Gabor va dir que "el futur no es pot predir, però els futurs poden inventar-se". Cal començar a triar quin futur volem.

"Conferència de Miquel Barceló"
La Ciència del futur segons la ciència-ficció
Endevinar el futur és impossible: l'anem fent entre tots i, afortunadament, la llibertat humana ho pot fer canviar tot. La ciència parla de prospectiva però hi ha altres maneres, més populars, d’apropar-nos al que el futur tal vegada ens prepara. Hi ha tendències que la narrativa de ciència-ficció ha explotat per imaginar (de vegades amb encert i d’altres no...) com pot ser el futur i, en ell, la ciència i tecnologia de que disposarem. Va inventar Juli Verne el submarí? Internet va sorgir espontàniament o algú l’havia previst? Era tan difícil imaginar una bomba atòmica? I, en definitiva, quin futur, entre dels molts possibles, ens espera?

"Conferència d'Elio Quiroga"
'Los que sueñan', guia de supervivència per a la posthumanitat
El guanyador de l'últim Premi Minotauro de ciència ficció i fantasia amb el llibre Los que sueñan (Paidós, 2015) s'interrogarà sobre el futur a partir de la seva novel·la. Viurem per sempre dins d'un ordinador? Quins són els límits de la realitat virtual? Quins canvis portaran aquestes tecnologies a les nostres societats? Aquests i altres interrogants de la transhumanitat a debat. 

Cafè i pastes

"Conferència de Ramon López de Mántaras"
De Turing als robots humanoides: passat, present i futur de la Intel·ligència Artificial
Possiblement la lliçó més important que hem après al llarg dels 60 anys d'existència de la Intel·ligència Artificial (IA) és que el que semblava més difícil d'assolir, com ara diagnosticar malalties o jugar a escacs millor que els Grans Mestres, ha resultat relativament fàcil i en canvi allò que semblava més senzill, com ara reconèixer objectes del nostre entorn, encara no ho hem aconseguit. Intentarem explicar les raons d'aquesta aparent contradicció, tot fent un breu repàs del desenvolupament de la IA des de Turing fins als actuals robots humanoides i veurem perquè és tant difícil construir màquines amb IA de tipus general.