Ves al contingut principal
Skyscraper Background | Paul IJsendoorn | CC BY 2.0

Entrades exhaurides en la modalitat presencial.

Institut d’Humanitats

Byung-Chul Han

Un mirall del nostre temps

Cursos i tallers

Byung-Chul Han (1959), filòsof sudcoreà resident a Alemanya, s’ha convertit amb la seva obra —escrita en petit format, en un llenguatge clar i incisiu— en un observador sagaç dels malestars del nostre temps. La seva crítica a la societat neoliberal, individualista, consumista i hedonista, entregada a una activitat frenètica de producció i automillora, ha trobat un gran eco entre milions de lectors. Víctima d’un ritme delirant que buida el temps de significat, el subjecte modern retratat per Han fuig del dolor, la malaltia i la mort, i s’ha tornat insensible a la vertadera bellesa, l’amor i la passió.

En aquest curs realitzarem un recorregut ampli per l’obra de Byung-Chul Han, des de les seves primeres publicacions fins a la seva producció més recent, tot analitzant les influències i herències que rep d’altres pensadors, com el concepte de ‘cor’ en Heidegger, la noció de ‘poder’ en Hegel i Foucault, l’anàlisi de l’’alteritat’ en Levinas, Derrida o Buber. Sense oblidar les crítiques que ha rebut la seva obra, revisarem els punts clau del pensament del filòsof sudcoreà-alemany, les arrels orientals del qual li permeten a la vegada dirigir una mirada lúcida i penetrant sobre la realitat d’Occident.

16.03.2022

El nou panòptic: la societat del Benestar a examen

En aquesta primera sessió analitzarem el diagnòstic que Han ha realitzat del nostre temps en les seves obres més conegudes: La sociedad de la transparencia (Herder, 2013), La sociedad del cansancio (Herder, 2017), En el enjambre (Herder, 2014), Psicopolítica (Herder, 2021), La sociedad palativa (Herder, 2021), Infokratie (Matthes Und Seitz, 2021). Desbrossarem les nocions d’autoexplotació, autoexhibició, vigilància i control en la nova societat llibertària.

23.03.2022

Poder i llibertat. Confussions modernes sobre el que som

En aquesta sessió ens retrotraurem cap a les nocions de ‘llibertat’ i ‘poder’ que estan a la base del plantejament antropològic i metafísic de Han. Per això girarem la vista enrere a les seves obres de joventut —El corazón de Heidegger (Herder, 2021), Caras de la muerte (Herder, 2020)— en què es va forjant la seva crítica a la filosofía d’Occident, en la línia de Heidegger i Nietzsche, caracteritzada per la seva voluntat de domini que ha marginat la dimensió cordial i passional de l’ésser humà i la seva trobada amb la natura. Aquí resultarà clau la noció de ‘poder’ elaborada en les seves obres Sobre el poder (Herder, 2016), Hegel y el poder (Herder, 2019) y Topología de la violencia (Herder, 2016).

30.03.2022

Mort, dolor i alteritat. Cap a una recuperació de la negativitat en la societat de la pura positivitat

En aquesta tercera sessió analitzarem la crítica de fons del pensament de Han: la societat neoliberal del benestar rebutja qualsevol forma de negativitat o alteritat: és una societat de la pura positivitat. L’altre, el dolor, el mal, la diferència i la vertadera alteritat són suprimides per imposar el paradigma d’allò idèntic en el marc d’una societat que es considera diversa i singular. Resultaran aquí de gran ajuda les seves obres Hiperculturalidad (Herder, 2018), Muerte y alteridad (Herder, 2018), La expulsión de lo distinto (Herder, 2017), En el enjambre (Herder, 2014) y La sociedad paliativa (Herder, 2021).

06.04.2022

Una política de l’amabilitat. Propostes per a una taula de salvació

En aquesta última sessió, i tot parodiant el dictum heideggerià que “només un Déu pot salvar-nos”, analitzat per Peter Sloterdijk, posarem èmfasi en què Han no només es redueix a realitzar una crítica ferotge i despietada del nostre temps, sinó que dona ‘pistes’ i ‘rastres’ per a l’elaboració d’una societat alternativa en què l’Eros pugui sobreviure, la bellesa recuperi la seva dimensió humana i no maquinal, l’home aprengui a gaudir de l’aroma del temps i recuperi la seva connexió amb la Terra i els seus ritmes productius, a la vegada que entengui el sentit vertader de la seva finitud, de la mort i el patiment, així com del paper essencial que el dolor està cridat a jugar en la seva vida. Tots aquests aspectes es recullen en l’herència del pensament oriental que Han reclama com a antídot per al món contemporani, en què, seguint a Derrida, denomina “una política de l’amistat i l’amabilitat”. Seran aquí obres obligades Ausencia. Acerca de la cultura y filosofía del Lejano Oriente (2019), La agonía del Eros (Herder, 2018), La salvación de lo bello (Herder, 2015), La desaparición de los rituales (Herder, 2020) y No cosas. Quiebras del mundo de hoy (Taurus, 2021).

Altres activitats del cicle

Institut d'Humanitats. Curs 21/22

Més informació del cicle

Organitza

Col·labora