Ves al contingut principal
Fotògraf: Miquel Taverna.

Nou carnet Amics CCCB Musicals! Tots els concerts del CCCB (Emergència i totes les sessions BCNmp7) per 20 €.

BCNmp7

BCNmp7. Música analògica

Músiques en procés

Escena + Música

Aquesta sessió consisteix en reivindicar grups/artistes que juguin en contra de la fredor que suposen els directes, actualment molt estesos, del one-man-band, en el qual una sola persona construeix música amb el seu ordinador. Al llarg de l’última dècada, la globalització tecnològica i internet han fet proliferar els bedroom producers. Tothom pot fer música, però en quines condicions de producció? I amb quines eines? Aquesta sessió pretén posar sobre la taula aquesta i d’altres qüestions que sorgeixen a partir d’aquesta constatació, i fer manifest que hi ha artistes que segueixen essent fidels als mètodes de producció analògics, davant d’aquells que ho fan amb un plug-in. Té el mateix valor aquell que fa música havent-se comprat un moog, amb el que té emuladors de tots els sintentitzadors vintage en un sol programa d’ordinador?


Música analògica ens acostarà, mitjançant l’experiència del directe, a estils i gèneres imprescindibles en l’evolució de la música d’avantguarda, com podria ser els principis de l'electrònica, la música psicodèlica, el Krautrock, el noise o la música còsmica.


Comptarem amb les actuacions de Zombie Zombie (França), Akron i Diego Garcia.


Més informació i entrevistes al bloc Veus: presentació de la sessió, post de Diego Garcia i entrevista a Akron.

Participants: Zombie Zombie, Diego García, Akron

Aquesta activitat forma part de: BCNmp7. 2013, BCNmp7

Continguts relacionats

Veure tots els continguts

BCNmp7. Música analògica

Concert amb Zombie Zombie, Akron i Diego Garcia.

Aquesta sessió consisteix en reivindicar grups/artistes que juguin en contra de la fredor que suposen els directes, actualment molt estesos, del one-man-band, en el qual una sola persona construeix música amb el seu ordinador.

Veure el vídeo

#BCNmp7: He crescut en els vuitanta, per Diego García

Diego García

He crescut en els vuitanta. La meva generació és una mena de baula entre l’immigrant digital i els nous natius. Per això, m’agrada pensar que hem tingut una vista privilegiada. Possiblement siguem de les últimes generacions que ha viscut de manera quotidiana ...

Llegir l’article

També et pot interessar

Organitza