Ves al contingut principal

Institut d’Humanitats

Ballar, dormir, somiar

Per una gramàtica del desig mandrós

Cursos i tallers

Les societats neoliberals contemporànies es caracteritzen per una estranya i perversa passió: la passió pel treball. No només aprenem a ser responsables i diligents en les nostres labors, sinó també a desitjar-les a tot preu i a fer d’elles el nostre somni: l’èxit professional i els ideals de vida bona s’han tornat indiscernibles. La vida esdevé una feina i la feina no és sinó una forma de vida. Aquestes formes de l’ambició responen als modes específics que adopta la productivitat en els nostres dies, però se sustenten també en diversos valors propis d’un discurs androcentrat, de manera que els trets que caracteritzen la subjectivitat neoliberal contemporània, com la creativitat, la competitivitat i l’autosuperació, pertanyen així mateix a una posició discursiva masculina.

En aquest curs ens preguntarem sobre la possibilitat de cultivar un mode de vida allunyat de l’imperatiu del treball i l’autorealització, a la vegada que explorarem les interseccions entre feminisme i inoperància per a pensar una política de la diferència sexual i una gramàtica del desig improductiu, no neoliberal. Una gramàtica feta de vagues, festes, somnis i balls, renúncies i cures, serenitat i distracció; una reivindicació del desig mandrós.

 

27.04.2022 
Contra la passió pel treball. Juan Evaristo Valls Boix

Poc després que el seu sogre sostingués a El capital que el treball era una necessitat natural de l’home, Paul Lafargue va escriure el seu Dret a la peresa. Allà hi condemnava la connivència del dret al treball amb l’ordre d’explotació que legitimava la burgesia i denunciava el pitjor dels seus perills: la passió per la feina, l’enamorament dels treballadors per allò que els encadena.

De la mà d’autores com Christian Laval i Pierre Dardot, Eva Illouz o Mark Fisher, en aquesta sessió intentarem llegir diverses versions contemporànies d’aquesta perniciosa passió per la feina, per tal d’esbossar una genealogia del subjecte neoliberal i de la dinàmica de maximització del gaudi que sosté la seva autorealització.


04.05.2022
La Gran Renúncia. Juan Evaristo Valls Boix

L’estiu de 2021, tots els treballadors d’un McDonald’s de Califòrnia van dimitir a la vegada. Amb aquest gest posaven fi a l’esgotament al qual ens arrossega la feina precària i incitaven a tants altres treballadors a seguir el seu camí. Aquest esgotament, no obstant, pot ser l’inici d’una era d’anti-ambició, l’oportunitat per pensar una forma de vida que no se sotmeti a la meritocràcia ni a les falses promeses del treball. En un moment en què la feina s’ha tornat ubiqua, i en què vivim sotmesos als imperatius de competitivitat i eficiència, la tasca política més urgent consisteix a elaborar estratègies per articular una gran renúncia a la californiana. En aquesta sessió explorarem amb autors com Agamben, Deleuze o ‘Bifo’ Berardi diverses poètiques de la inoperància per fer viable aquesta emancipació del govern neoliberal de les nostres vides.


11.05.2022
«La maman et la putain». Treballs de reproducció i diferència sexua. Laura Llevadot

Aquesta sessió aprofundirà en la divisió sexual del treball com paradigma que assigna a un gènere la producció i la creativitat, i relega per a un altre la reproducció i les cures, assumint com a natural i necessària una forma d’explotació i sotmetiment. Dialogant amb Silvia Federici, Virginie Despentes o Monique Wittig, indagarem en els modes en què les diverses formes del desig que componen un sistema heteropatriarcal estan marcades per una relació de violència i explotació que sosté la jerarquia entre sexes i la seva perpetuació.


18.05.2022
«La festa més bella és la revolta». Lucrecia Masson

Davant les dinàmiques de producció-reproducció que legitimen el sistema euro-androcentrat en el que vivim, els feminismes negres i de color ens conviden a practicar noves formes de revolta i dissidència política. Amb ells, la festa, el perreo, el gaudi i els cossos en excés i moviment ocupen les places, les pistes de ball i el centre del debat filosòfic per posar a rebotar la raó i el greix.

Partint de les idees d’algunes pensadores del feminisme decolonial (Lorde, Lugones, Anzaldúa), les accions anticolonials de les dissidències sexuals, o músiques i balls populars provinents d’Abya Yala (continent americà), en aquesta sessió es pensarà el potencial revolucionari de la festa i el ball per desestabilitzar els vincles entre operativitat i narcisisme en què se sosté la subjectivitat neoliberal.


25.05.2022
Si no puc ballar, no és la meva revolució. Juan Evaristo Valls Boix

En aquesta sessió de clausura recapitularem les tesis principals defensades en el curs i presentarem una gramàtica del desig mandrós des dels creuaments entre anarquisme i feminisme a través d’autores com Emma Goldman, Aleksandra Kollontai, Bob Black i Chiara Bottici. Aquesta gramàtica és un conjunt d’hàbits que desafien els imperatius de competitivitat i meritocràcia per afirmar la vida en la seva radical manca de propòsit, i concep el desig no com a satisfacció, ni consum o submissió, sinó com a afirmació i celebració d’aquest no-res que som.

 

 

També et pot interessar

Organitza

Col·labora