Arquitectures del desig

Des de mitjan segle XX fins avui, en l’arquitectura occidental s’han desenvolupat processos teòrics, especulatius i subversius que han exercit una resistència creativa davant d’alguns dels esdeveniments i sistemes més rellevants del seu temps: el capitalisme, les guerres, l’extractivisme, la crisi climàtica, el colonialisme o el patriarcat, entre d’altres. Al llarg de tres sessions, indagarem en aquestes pràctiques a partir de l’exploració d’obres i escrits que van ser marginals o van passar desapercebuts en el seu moment, però que van tenir i tenen una gran importància en el desenvolupament del camp de coneixement arquitectònic.

 

16.05.2024
Resistències creatives de la postguerra i post-68 (1950-1980).

En aquesta sessió introduirem la idea d’”Arquitectures del desig” com a pràctica de resistència creativa i estudiarem alguns moviments que es van enfrontar a l’alienació de la ciutat neoliberal i al capitalisme des de l’urbanisme, l’art o la pedagogia. Des del París dels anys 50, amb Constant Nieuwenhuys i La Internacional Situacionista, als radicals italians dels 70 i  el desenvolupament de la idea de “Disseny crític”, passant pel Maig del 68 francès, amb grups revolucionaris com Utopie.

 

23.05.2024
Globalització, control i les arquitectures del “¥€$” (1992-2016).

Als anys 90 i primera dècada i mitjans dels 2000, grups arquitectònics i multidisciplinaris van construir una resistència davant les pràctiques arquitectòniques hegemòniques dominants a través d’una crítica centrada en l’acceleració del procés neoliberalitzador de la societat i el control exercit des de la política i les corporacions. En aquesta sessió ens centrarem en l’anàlisi d’alguns d’aquests grups: Dogma, Recetas Urbanas, Indimedia o Forensic Architecture, entre d’altres.

 

06.06.2024
Justícia climàtica, política reparació i identitat (2016-2024).

Des dels anys previs a la pandèmia, les practiques arquitectòniques i els objectius dels moviments de resistència s’han diversificat. Avui s’ocupen, també, de temes com les cures, la crisi climàtica, la identitat, la memòria o la reparació. En aquesta sessió estudiarem alguns exemples de les noves pràctiques, com el treball pedagògic sobre colonització i medi ambient de Paulo Tavares, el llibre Queer Spaces: A atlas LGTBQIA+. Places & Histories, editat per Adam Nathaniel Furman i Joshua Merdell, o el projecte de Leve Productora i Top Manta Following the Fish, per al pavelló  català a la Biennal d’Arquitectura de Venècia de 2023.

 

Bibliografia recomanada:

-Wark, M. The Beach Beneath The Street, The Everyday Life and Glorius Times of the Situationist International. Verso, New York, 2011.

.Lang,P. Menking, W. Superstudio, A Life Without Objects. Skira, Milano 2003.

-Branzi, A. No-Stop City. Archizoom Associati. Éditions HYX, Orléans, 2006.

-Bouman, O (Ed.). Doing (Almost Nothing), Archis vol.20 n2.

-Segal, R (Ed.), Weizman, E (Ed.). A Civilian Occupation. The Politics of Israel Architecture. New York, 2003.

-Jaque, A (Ed.), Otero-Verzier, M (Ed.), Pietroiusti, L (Ed.) More-than-Humans. Publishers: Het Nieuwe Instituut, Serpentine Galleries, Office for Political Innovation, Manifesta Foundation, 2021.

-Fogué, U. Las Arquitecturas del Fin del Mundo. Puente Editores, Barcelona 2022.

-Tavares, P. Derechos No Humanos Y Otros Ensayos Acerca de la Arquitectura del Bosque. Bartlebooth, Madrid, 2022.

-Furman, A.N (Ed.). Mardell,J (Ed.). Queer Spaces: An Atlas of LGBTQ+ Places and Stories. RIBA Publishing, London 2022.