Aquest mes, Blanca Casas

Durant el mes d’abril BLANCA CASAS ens presenta Croquis, un treball de dibuix animat: un quadern d’esbossos, apunts, anotacions, dibuixos, seqüències de vídeo i idees diverses de l’artista s’animen i construeixen petites seqüències sobre un fons “de pàgina en blanc”.

 

Pantalla CCCB presenta Blanca Casas Brullet (Mataró, 1973), que viu a París des de 1997.

Blanca ha exhibit el seu treball en exposicions col·lectives i individuals, i en fires i festivals de vídeo a diversos països de la Unió Europea. També ha mostrat la seva obra al Brasil, Sud-àfrica, Corea i el Canadà: Les Peintres de la Vie Moderne (Centre Georges Pompidou, París, 2006-2007), Blanca Casas + David Bestué (Sala Montcada, Barcelona, 2006), Festival i Fira LOOP (Galeria Senda, Barcelona, 2005 i 2006), Desvelar lo invisible (Alcalá 31, Madrid, 2005), Attention à la marche (La Galerie, Noisy-le-Sec, 2005), Argument (SPIN Gallery, Toronto, 2001), Mues (Galerie Françoise Paviot, París, 2001).

A Pantalla CCCB Blanca Casas Brullet ens ofereix, amb Croquis, una primera aproximació al dibuix animat. Croquis funciona com un quadern d’esbossos en el qual apunts, anotacions, dibuixos i idees diverses de l’artista s’animen per construir curtes seqüències o sketch (paraula que en anglès designa a la vegada un esbós i una escena curta); així, de pàgina en pàgina, l’artista ens mostra, transformades en traç negre sobre un fons «de pàgina en blanc», ara una nota manuscrita esdevinguda dibuix, ara una seqüència de vídeo presa al vol, ara un esbós en moviment.

A mesura que ens endinsem en el seu treball, descobrim com interroga la representació del cos i la seva inscripció en el seu entorn humà i social, tot parant una atenció particular al llenguatge, a la polisèmia de certes paraules o a l’estranyesa de la traducció literal de certes metàfores en imatges.

Malgrat que en un primer moment podríem pensar que la laboriositat pròpia del dibuix animat pot entrar en contradicció amb la rapidesa d’execució del croquis, la resolució formal dels dibuixos, en blanc i negre, sense massa detalls i fins i tot pixelitzats, ens permet entroncar amb aquella primera forma imperfecta que és l’esbós.