«A la primavera», de Mikhail Kaufman

Metàfora de la duresa dels principis revolucionaris, segons Erik Barnouw, excepcionalment preciosa en la seva manera de filmar, segons Sfir Shub, Navesni ('A la primavera') meravella per les preses, el peculiar treball sobre el moviment i l'atmosfera lluminosa en un apropament singular a la forma de simfonia, la simfonia urbana més natural i rural i la més tocada per la tendresa infantil, ampliant visualment i conceptualment el programa exploratori del subgènere.

Kaufman ja havia dirigit una altra simfonia, Moscú (1926), filmada amb Kopalin i sense el seu germà Dziga Vértov, de qui era camerògraf habitual i amb qui acabava d'estrenar ¡Adelante, soviet! (1926), considerada pel·lícula bessona de la simfonia moscovita. A la primavera també és un film bessó de L'home de la càmera (1929), on va treballar amb Vértov, però aquesta va ser la seva última col·laboració. Despatxats de la productora Sovkino, que al·lega excés de despesa de cel·luloide sense entregar pla de rodatge ni acabar a temps les pel·lícules, la troica (Dziga Vértov, Yelizaveta Svilova i Mikhail Kaufman) es trasllada de Moscou a Kíiv, capital de la Ucraïna soviètica, on la productora ucraïnesa VUFKU els permet d'acabar L'home de la càmera (filmat a Moscou, Kíiv i Odessa) i a Kaufman, d'anar realitzant A la primavera (1929), un film que és una resposta al desacord amb el mode de treball de Vértov i que suposa la ruptura definitiva entre els dos.

A la primavera conté els temes programàtics i la concepció fílmica comuna de moltes pel·lícules que van fer junts (la càmera com a ull perfeccionat, l'explicació metacinematogràfica dels processos de filmació i reconstitució del moviment, la fractura de la temporalitat, la filmació de tots els aspectes de la «vida a l'imprevist», l'esport com a conquesta obrera, la nefasta relació alcohol-religió, el treball, l'oci, la nova societat soviètica…) però reté i profunditza en les preses fresques, boniques, tendres, properes, fabulosament mòbils i divertides de Kaufman, sense reutilitzar tant material i deixant respirar la natura, com una part més d'aquesta nova societat que es consolida en aquesta paràbola revolucionària de la primavera.

Per María Soliña Barreiro González

Navesni ('A la primavera'), Mikhail Kaufman, URSS, 1929, 35 mm, sense so, 45 min.

Projecció en digital. Còpia procedent del Centre Dovzhenko (cinemateca ucraïnesa).

Agraïments: Arsenii Kniazkov.