Activitat

Les xarxes en sentit literal

El que es veu és el que hi ha?

Alex Galloway
Universitat de Nova York

http://cultureandcommunication.org/galloway/

Què és una xarxa i què pot fer? Pot una xarxa ser un arxiu? En cas afirmatiu, com canvia això la noció que tenim d’arxiu? Aquesta xerrada descriurà la modalitat específica de mediació que més s’ajusta a les xarxes, tot diferenciant-la de les dues modalitats més emprades, la hermenèutica i la immanència. Aquestes tres modalitats de mediació estan representades per tres formes divines: Hermes per a la hermenèutica, Iris per a la immanència i les Fúries per a les xarxes. La modalitat de mediació de la xarxa també es pot definir fent referència a tres principis: el principi antihermenèutic, el principi de l’ocult i el principi de la recuperació.

Richard Rogers
Universitat d’Amsterdam

http://home.medewerker.uva.nl/r.a.rogers/

Quan mirem els resultats de Google, veiem la societat i no Google. En altres paraules, a les llistes que s’obtenen en fer les cerques trobem institucions, temes i problemes. Un exemple: si busquem la paraula “drets” en anglès (“rights”) a Google.com, anem a parar a les principal pàgines web en llengua anglesa dedicades als drets, en les seves diverses formes. També podrem veure quin tipus de drets apareixen més amunt que d’altres. Per exemple, els drets de gays, lesbianes, bisexuals i transsexuals es troben entre les deu primeres pàgines a Google.com, però no a Google.fr, on els drets dels joves són molt més amunt. Però la pregunta que sovint ens fem és: on acaba la cerca social i on comencen els estudis de Google? No és Google el que determina les classificacions? Segurament Google té més a veure amb les jerarquies que les dinàmiques de les societats. Es podrà eliminar alguna vegada Google sabent que l’utilitzem per realitzar cerques? Naturalment, aquestes preguntes són les clàssiques, que en un sentit més ampli tracten sobre la possibilitat que algun dia siguem capaços d’aïllar els fenòmens que depenen d’un context per existir. Malgrat tot, aquesta pregunta també s’hauria de plantejar de manera més general als estudis del web. Es pot estudiar només el web amb el web?

Matthew Fuller
Goldsmiths, Universitat de Londres

http://www.gold.ac.uk/cultural-studies/staff/m-fuller/

Aquesta presentació abordarà la qüestió d’un possible enfocament topològic del desenvolupament cultural per mitjà de la perspectiva dels Mitjans del Mal. Es tracta d’una articulació d’estudis sobre mitjans que estic realitzant actualment amb Andrew Goffey. Els Mitjans del Mal destaquen l’ús del poder en relació amb les formes sovint invisibles dels mitjans operatius en els mitjans digitals en xarxa i informàtics contemporanis. Treballem amb software corporatiu com algoritmes de flux de treball, sistemes de recomanació i sistemes de suport a la decisió, a més d’altres tècniques com ara la sofisteria i la persuasió. El Mitjans del Mal recorren al treball precursor de pensadors tàcticament compromesos com Schopenhauer, Nietzsche, Maquiavel i Gracián, entre d’altres, per desenvolupar una sèrie d’estratagemes que es poden posar en funcionament en formacions socials controlades per bases de dades, vigilància, anàlisi i gestió de xarxes. L’enfocament implica treballar amb la variabilitat i invariabilitat de la forma en l’organització a diferents escales, tot parant especial atenció a la micropolítica de la tècnica. Es proposaran una sèrie d’estratagemes amb particular rellevància en el pensament topològic.