Exposició
Per laberints
El laberint com a construcció i símbol és present en moltes tradicions culturals de la humanitat i, com assenyala Eco –autor del pròleg del catàleg de l’exposició–, la història mil·lenària d’aquest element revela la fascinació que sempre ha despertat en l’home perquè d’alguna manera li parla de la condició humana: hi ha infinites situacions en les quals és fàcil entrar però difícil sortir-ne.
L’exposició, amb guió de Ramon Espelt, comissariada i dissenyada per Oscar Tusquets i amb l’assessorament de Jorge Wagensberg, fa un repàs del concepte i la representació del laberint al llarg de la història –fent una clara distinció entre laberints de recorregut únic, unicursals (Labyrinths), i de recorregut múltiple, multicursals (Mazes)– i reflexiona sobre la vigència d’aquest element i sobre les diferents pràctiques i usos més actuals.
La mostra planteja espais ben diferenciats que s’il·lustren amb obres de diferents procedències i formats, autors i èpoques, com ara peces arqueològiques, gravats, fotografies, plànols, projeccions o maquetes, a més de peces –audiovisuals, animacions, interactius– creades expressament per a la mostra.
Comissariat: Ramon Espelt, Oscar Tusquets
1. Plaça
Al Pati de les Dones es crearà un umbracle amb un laberint de trama rectangular. L’umbracle penjarà per damunt dels arcs d’accés i estarà format per una trama de cables als quals es fixaran unes peces que aniran formant el disseny del laberint. L’ombra d’aquest conjunt formarà, al terra i les parets del pati, un laberint mòbil segons les hores del dia, que es podrà contemplar i caminar-hi.
2. Laberints unicursals
El recorregut d’aquest espai serà intricat però únic, d’acord amb la pretensió de tots els laberints unicursals: màxim recorregut en una superfície donada (les divisions no faran més d’un metre d’alçada).
Es farà una primera distinció entre laberints conceptuals, grafiats a la pedra o sobre el paper, que podem recórrer amb l’ull o amb un dit, i laberints en què entrem físicament i podem recórrer caminant. Es presentaran gravats sobre pedra, el laberint cretenc representat en monedes i ceràmica grega, mosaics romans, laberints de catedrals gòtiques, laberints com a memorials, així com facsímils de manuscrits medievals i diversos llibres del segle XVI al XIX que contenen la representació del laberint.
Es presenta també obra d’artistes contemporanis –Robert Morris, Terry Fox, Richard Long...–, que tenen els laberints històrics com a font d’inspiració i que porten la representació del laberint unicursal fins als nostres dies.
Aquest espai acabarà en una sala destinada a la figura del minotaure i a la relació del laberint amb la dansa.
3. Crisi del concepte del laberint unicursal
En aquest apartat s’analitzaran qüestions com la inutilitat del fil d’Ariadna en el cas dels laberints unicursals. Es dedicarà especial atenció a Giovanni Fontana (segle XV) autor dels primers laberints multicursals conscientment representats com a tals, amb la llibertat d’escollir el camí en diverses cruïlles i amb la possibilitat de perdre’s després d’arribar a diversos culs de sac.
El laberint multicursal planteja el problema de la necessitat del fil d’Ariadna per sortir-ne. El fil d’Ariadna com a “memòria externa” que ens ajuda a reconstruir els passos que ens tornen a l’entrada del laberint: es dedicarà una sala a la relació entre laberint i memòria, amb un formiguer com a peça central que permet una aproximació al tema des de la perspectiva de les ciències de la natura.
4. Laberints multicursals
El recorregut en aquest espai no serà únic sinó ple d’alternatives, possibilitats d’elecció i culs de sac, amb parets més altes que l’altura de la vista, a diferència de l’espai unicursal on el mobiliari expositiu és més baix.
L’entrada en aquest espai se centra en els laberints vegetals que figuren en nombrosos jardins de l’aristocràcia europea dels segles XVI al XVIII. El recorregut es bifurca en diverses sales on es desenvolupen temàtiques lligades a espais concrets –el laberint de Versalles– o autors (escriptors, arquitectes, artistes: Borges, Randoll Coate, Patrick Ireland, Michael Ayrton, Friedrich Dürrenmatt, Saul Steinberg...) per als quals el laberint ha estat un tema important en la seva obra.
En aquest espai ens trobem, també, amb un laberint de miralls transitable i amb una sala amb una instal·lació audiovisual que recull la presència del laberint com a espai viscut en el cine.
