Amos Oz

Llicenciat en Filosofia i Literatura a la Hebrew University de Jerusalem. Durant 25 anys va viure al Kibbutz Hulda, on era professor d'institut. El 1986 es trasllada a Arad, ciutat en el desert de Néguev. Des de 1987 és professor de Literatura Hebrea a Ben-Gurion University of the Negev, Bersabé, i de la qual és nomenat catedràtic de Literatura Hebrea Moderna el 1993. És membre de l'Acadèmia de la Llengua Hebrea (1991). Ha estat professor i escriptor convidat per diverses universitats als Estats Units, Anglaterra i Alemanya.

Les seves novel·les sempre han provocat la controvèrsia literària i política, i l'han convertit en una figura rellevant a Israel. Fins ara ha publicat onze novel·les, entre les quals destaquen: El meu Mikhael (1968), Tocar el agua, tocar el viento (1973), Un descanso verdadero (1982), La caja negra (1987), La tercera condición (1991), No digas noche (1994), El mateix mar (1998) i Una historia de amor y tiniebla (2002), la seva novel·la autobiogràfica. Li han estat atorgats innumerables premis internacionals per les seves obres, i guardonat al seu país amb el Premi Israelià de Literatura (1998).

Des de 1967 ha escrit nombrosos articles i assaigs sobre el conflicte àrab-israelià, promulgant el seu compromís basat en el reconeixement mutu i la coexistència entre Israel i Palestina a Gaza i Cisjordània. Entre els assaigs més coneguts hi ha: Under This Blazing Light (1978), In the Land of Israel (1983), The Slopes of Lebanon (1987), Israel, Palestine, and Peace (1994), All Our Hopes (1998) i But These are Two Different Wars (2002). És un dels líders del moviment Peace Now, i ha estat condecorat amb prestigiosos premis de la pau: Friedenspreis (1992, Alemanya), Cavaller de la Creu de la Legió d'Honor (1997, França), Premi Llibertat d'expressió (2002, Noruega) i Medalla Internacional de la Tolerància (2002, Polònia).