The Milk System

Si una cosa representa la llet, és la salut. Es considera natural i rica en nutrients, i és per això precisament que és tan atractiva per al mercat. Però, és realment tan saludable? Ens vam proposar d’analitzar el sistema lleter amb esperit crític. Vam parlar amb grangers, propietaris d’explotacions lleteres, polítics, lobbistes, ONG i científics, cadascun amb opinions particulars sobre el valor i les conseqüències d’una indústria que té un impacte mundial. Tant a Europa, com a Àsia o Àfrica, la llet és el model al·legòric de la producció mundial d’aliments optimitzada per al creixement i de les seves conseqüències. El film revela veritats sorprenents ocultes rere aquest sistema. Qui se’n beneficia i a costa de qui? Té futur, aquest sistema? Hi ha alternatives? Un viatge cinematogràfic per molts continents que aborda idees preconcebudes i treu a la llum solucions.

 

Nota del director – Andreas Pichler

Mentre cuidava vaques amb els grangers a les muntanyes quan era petit, mai no vaig pensar per què donen llet, les vaques. Era del tot natural, com hi ha pomes que pengen dels arbres i l’aigua del riu corre per la muntanya.

Avui, però, la llet, com cap altre producte alimentari, simbolitza la insensatesa dels nostres mètodes «moderns» de producció d’aliments. El que una vegada va ser un producte natural altament idealitzat i d’una puresa mitificada, ha degenerat en un producte industrial que es comercialitza i es ven sense escrúpols arreu del món. La relació entre les persones, els animals i la llet ha canviat de manera radical. Amb aquest film, vull saber quines conseqüències té aquesta evolució de la producció lletera en els animals, el medi ambient, la política i, sobretot, en nosaltres. Realment no hi ha cap alternativa al creixement i la globalització constants? He parlat amb petits agricultors que apliquen criteris ecològics, com Alexander, del sud de Tirol, i amb agricultors convencionals com Peder, de Dinamarca, per a qui tot es redueix a un «negoci». A Baden-Württemberg, una granja familiar malda per sobreviure mentre els lobbistes de Brussel·les només representen un grapat de grans agricultors. Els ramaders europeus es vanten que les seves turbovaques produeixin fins a 70 litres de llet al dia, mentre que els pastors senegalesos es poden donar per satisfets si venen 2 o 3 litres. Però també hi ha un argument a favor de la indústria. El seu creixement ha depassat el sistema i ja és un enllaç indispensable entre el criador i el consumidor. Seria molt positiu que la indústria es replantegés perquè, i això és molt important, els mètodes actuals de producció de llet són insostenibles a llarg termini.

Les grans inversions de diner públic afavoreixen un sistema que provoca danys greus i imprevisibles al medi ambient, als animals i a les persones, un sistema que ens afectarà a nosaltres i als nostres descendents durant molt de temps. Un sistema que produeix una matèria primera amb un valor nutritiu qüestionat pels mètodes industrials aplicats per produir-la. Un sistema que aplica mètodes de producció que no protegeixen ni l’agricultor ni el nostre camp, tan sols la indústria.

 

The Milk System, Andreas Pichler, 2017, 93 min, Alemanya, Itàlia, VOSE. Veure tràiler

Presentació del cicle per Gustavo Duch (Revista Soberanía Alimentaria), projecció i col·loqui amb Jeromo Aguado (ramader i camperol).

Andreas Pichler va néixer a Bolzano, Itàlia, el 1967. Després d’estudiar a l’escola de cinema i televisió ZeLIG de Bolzano, va estudiar cinema i cultura a la Universitat de Bolonya i filosofia a la Universitat Oberta de Berlín. Professionalment Andreas Pichler ha triat el camp dels documentals televisius i cinematogràfics. Moltes de les seves obres, en les quals va intervenir com a autor, director i/o productor, han estat coproduïdes per diferents canals de televisió europeus (ZDF, ARTE, ARD, RAI, ORF i YLE) i s’han presentat arreu. Actualment Andreas Pichler treballa com a director i productor a Itàlia, Alemanya i Àustria.

Jeromo Aguado és pastor d'ovelles i la seva trajectòria ho situa com el referent de la pagesia ecològica d'Espanya. Ha participat en totes les grans mobilitzacions i defenses de l'agricultura pagesa. És fundador de la Plataforma Rural- Alianza por un mundo rural vivo, ha posat en marxa l'Escola de Líders Pagesos i les Universitats Rurals, impulsor del primer poble o Ecoaldea de l'estat, Amayuelas de Abajo, i ha viatjat per molts llocs del món en el marc de la Via Pagesa contactant amb les altres problemàtiques rurals a nivell internacional.