Flam

Tot va començar amb una conversa. Dues actrius acusaven Roger Bernat, ànima de la companyia FFF i autor d'un seguit de peces que no concedeixen el protagonisme ni a actors ni a actrius sinó al mateix públic, de fer un teatre fred i sense emocions. Consideraven que, tant els espectadors i espectadores com els intèrprets, no només necessiten trobar emoció en el fet teatral, sinó que en depenen. D'aquí que Bernat decidís crear un muntatge fet únicament d'aquest material: d'emocions, o més exactament d'emocions trobades (com els ready made de Marcel Duchamp), que no s'haguessin de buscar mitjançant una història o uns personatges, sinó que passés exactament el contrari: que la història, si de cas, es busqués com a resultat secundari d'un efecte.

La proposta escènica de Flam pren la forma d'una partitura "exclamativa" on, sense cap justificació i sense un context moral que ho aprovi o desaprovi, uns professionals de l'emoció, actors i actrius, ploren i riuen, com si fóssim davant d'una d'aquelles obres del videoartista Bill Viola on un grup de personatges expressen una simfonia d'emocions a càmera lenta.

No és gens estrany que FFF hagi decidit aquesta vegada posar la tecnologia teatral de les emocions en el seu punt de mira, perquè l'evolució del riure i el plor en les arts en general i en les arts escèniques en particular diu molt sobre la història d'una humanitat que ho ha convertit tot en dispositiu consensual: des del culte al patiment propi del cristianisme fins a la idealització de la figura del pallasso; des del turning point afectiu del somni d'indignació i emancipació fins a un temps, l'actual, en què també la política del màrqueting i el màrqueting de la política es recolzen en les emocions.

Entre molts d'altres, Bernat és autor de muntatges com La consagració de la primavera, Numax-Fagor-plus (Grec 2014) o No se registran conversaciones de interés (Grec 2017). Aposta habitualment per un teatre en el qual l'espectador ja no és un testimoni privilegiat sinó que es converteix en actor del drama. Aquest cop, però, treballa amb actors i actrius de l'Escola Superior d’Art Dramàtic de l'Institut del Teatre, dins del projecte ITTeatre.

Fitxa artística

Direcció: Roger Bernat Dramatúrgia: Roberto Fratini Cap tècnic: Txalo Toloza Ajudantia de direcció i dramatúrgia: Nicolàs Jongen Interpretació: Marta Borràs, Antoni Mas, Adrià Ardila, Hodei Arrastoa, Alba Duño, Alba Aloy, Mireia Lorente-Picó, Jose Luis Oliver, Eva Ortega Il·luminació, escenografia i vestuari: Ana Rovira Ajudantia d'escenografia: Núria Vila, Adriana Parra, Albert Chamorro So: Cristobal Saavedra Alumna en pràctiques (MUET): Nadinka Flores Observadora: Joana Castellano. Coordinació d'FFF: Helena Febrés Fraylich Coordinació d'ITteatre: Ramon Simó, Pepelú Guardiola