Ves al contingut principal

Premsa

La màscara no menteix mai

Exposició

“La màscara no menteix mai”, comissariada per l’escriptor i activista cultural Servando Rocha i pel cap d’exposicions del CCCB, Jordi Costa, traça un recorregut a través dels usos polítics de la màscara en la modernitat. Sala 2 del CCCB del 15 de desembre de 2021 a l’1 de maig de 2022.

 

La màscara i l’univers polític del rostre 

La màscara és un objecte antropològic fonamental a totes les civilitzacions, íntimament lligat al llarg de la història a la representació de la identitat i a la vida en comunitat. Si a l’origen tenia sobretot una dimensió transcendent de comunicació amb els morts, al llarg dels segles ha anat alternant aquest caràcter religiós amb un sentit cultural i polític de primer ordre. Indissociable del teatre, però també del carnaval i altres formes de la cultura popular, la màscara és a la vegada un instrument clau en la lluita política, en la qual desplega de manera fascinant i aterridora el seu poder d’ocultar i fer visible alhora. Avui que la pandèmia ha fet de la màscara encara més un element central de la vida col·lectiva, aquesta dimensió política resulta més ineludible que mai.

De tots els significats possibles de la màscara, aquesta exposició de Servando Rocha i Jordi Costa mostra una selecció dels seus usos polítics al llarg del segle XX, des de l’opressió i el racisme del Ku Klux Klan al potencial subversiu de les Pussy Riot. En la seva ambivalència, la màscara ha servit, i serveix encara, com a instrument de control i d’imposició del terror per part de tot tipus de poders, però també com a eina clau de contestació i transgressió de l’ordre establert. I si té aquesta força política és perquè la màscara és una interfície, un espai que vincula el jo amb el nosaltres, el que som amb el que voldríem i -potser- podríem ser.

La màscara oculta el rostre, aquest lloc per excel·lència de trobada amb l’altre i de vulnerabilitat compartida, tal com recorda Emmanuel Lévinas. I és precisament aquesta fragilitat universal la que revelen avui, en plena pandèmia, les mascaretes quirúrgiques, símbol de solidaritat i defensa de la vida en comú, però també element distòpic que remet a la crisi de la llibertat d’expressió i el control biopolític. La màscara oprimeix i subverteix, menteix i revela veritats ocultes, difumina les fronteres entre ficció i realitat. L’exposició subratlla aquesta ambivalència inherent a la màscara, que, en l’actual context de fi d’època i en un món dominat per les xarxes socials i les interfícies tecnològiques, pren un sentit del tot renovat.

Judit Carrera
Directora del CCCB